lunes, 26 de mayo de 2014

15a. Sessió encaminant el Pla d'actuació en la intervenció psicopedagògica



15a. Sessió. Dijous 15 de Maig (9h a 13h):

1.- Reunió amb la tutora:
Ja estem a la recta final del PracticumI, de manera que avui m’he reunit amb la meva tutora (psicopedagoga) per plantejar-li una proposta del Pla d’actuació en la intervenció psicopedagògica que m’agradaria realitzar en el PracticumII. 

A partir dels aprenentatges obtinguts al llarg de les practiques en el centre educatiu i les característiques dels casos treballats, em plantejo la possibilitat d’enfocar el pla d’actuació psicopedagògic als alumnes amb DISLÈXIA. De manera que m’ha donat la possibilitat de poder realitzar observacions individualitzades dels casos més concrets i poder participar en el grup de reforç del Cicle Mitjà d’Educació Primària, destinat als alumnes amb dificultats d’aprenentatge que afecten principalment a les habilitats implicades en la lectura fluent de les paraules i en la seva escriptura.

Les classes del grup de reforç es realitzen cada DIMARTS de 11h a 12h.

2.- Aproximació al grup de reforç. DISLÈXIA:
Tal i com he acordat amb la meva tutora, em plantejo un pla d’actuació psicopedagògic a partir de l’observació del procés d’E-A dels alumnes diagnosticats amb dislèxia.

Per poder contextualitzar la metodologia d’aprenentatge que utilitzen des del centre educatiu per atendre les necessitats dels alumnes amb dislèxia, em reuneixo amb la tutora de 3r de Primària, que és una de les professores responsables del grup de reforç i una de les mestres amb més experiència a l’escola.

Com ja sabem, no es pot estandarditzar la resposta educativa dels alumnes amb dificultats, independentment que tinguin un mateix diagnòstic, per tant des de l’escola s’aposta per  treballar les dificultats dels alumnes  a partir d’una metodologia més autònoma, concretament seguint la metodologia del MÈTODE MONTESSORI


EL MÈTODE MONTESSORI es centra en les necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més important. 

La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure. 

Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.

Dins del mètode Montessori es crea una connexió directa entre:

EL NEN com el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.
Els alumnes tenen llibertat, la que poden  administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és treballar.
Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació i l’autocontrol. 


EL MESTRE com a guia,  la seva funció principal és observar el que necessita l’infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del mestre a l’aula és mínima. El mestre és qui ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És qui ha de posar a l’abast dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. 


I finalment, l’ENTORN com factor motivacional ha de ser agrabable amb ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants. Ha d’estar dissenyat de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.

Dins d’aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.  
Hi ha tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida pràctica, etc.


Us deixo l’enllaç d’un vídeo descriptiu del que és una escola Montessori:

No hay comentarios:

Publicar un comentario