1a Sessió: Dimecres 5 de Març (9h a 12.30h)
1.-Reunió amb l'Equip directiu:
L'equip directiu el formen la
Directora Pedagògica, el Subdirector i Coordinador de Pastoral, la Cap
d'estudis d'Educació Infantil i Primària, la Cap d'estudis d'ESO i
l'orientadora i psicopedagoga escolar. Es reuneixen setmanalment per
tal de poder fer el seguiment i treballar conjuntament amb les
situacions i dificultats que es van donant dia a dia a l'escola. En
aquestes reunions es plantejen diverses situacions com són:
- El seguiment i traspàs de les coordinacions amb les famílies dels alumnes amb necessitats especials.
- Traspàs de coordinacions realitzades per l'orientadora i psicopedagoga amb agents externs.
- Informar dels canvis i suplències del professorat.
-
Presa de decisions conjuntes (possibles expulsions, coordinacions amb
la família, plantejament de canvis de metodologia, implementació de nous
recursos)
- Entre altres.
En aquesta primera sessió en concret, s'ha fet el traspàs i la presa de decisions conjuntes de 6 casos en concret d'alumnes amb dificultats educatives, els quals coincideixen amb dificultats d'aprenentatges (dislèxia).
2.-Coordinació amb la psicòloga externa:
La
psicopedagoga es reuneix amb agents externs com es el cas d'un despatx
psicològic i logopèdic, on a partir de les derivacions realitzades pel
propi Departament d'Orientació i Assessorament del centre educatiu, es
cerquen recursos existents al municipi per tal de donar suport i
resposta a les necessitats dels alumnes, i en especials als alumnes amb
NEE. A partir d'aquests coordinacions es realitza el seguiment, tant
dels alumnes com de les famílies, donat que és de rellevant importància
la implicació d'aquestes en tot el procés que es dur a terme amb els
nens/es.
A les coordinacions són presents la psicopedagoga, la psicòloga externa i la tutora de l'alumne,
per tal de poder realitzar un traspàs del seguiment directa amb tots
els agents i professionals implicats en el procés d'E-A dels casos
derivats.En aquesta coordinació s'han treballat 3 casos d'ESO amb el mateix diagnòstic: TDAH i dislèxia.
Per
altre banda, dins d'aquest tipus de coordinacions es present la família
del cas concret, on s'informa com equip de professionals les decisions
preses conjuntament. Malauradament en aquest tipus de reunions com a
alumne de pràctiques no puc assistir, per tal de reservar la
confidencialitat. Per aquest motiu quan es donen reunions amb les
famílies realitzo altres tasques com és l'observació directa a les aules
o a l'hora d'esbarjo.
3.-Observació a l'hora d'esbarjo.
4.-Coordinació amb la psicòloga externa.
Una vegada a finalitzat la reunió amb una de les famílies dels casos amb els que es treballen, comença la coordinació del seguiment d'altres dos casos d'Educació Primària amb un diagnòstic semblant als alumnes anteriors: TDAH
2a Sessió: Dimarts 11 de Març (9h a 12h)
1.-Observació a l'aula de P-4:
A
una de les aules de P-4 es realitza el seguiment de quatre alumnes amb
diverses dificultats. En aquestes sessions d'observació directa la
psicopedagoga aprofitant la realització de fitxes individuals dels
alumnes. A l'aula es troben els següents casos:
-Cas 1:
Un alumne que al nèixer pateix un Iptus el qual li dificulta el
desenvolupament motriu i del llenguatge, el nen està derivat al CDIAP,
com a recurs externs i treball en xarxa.
- Cas2:
Una nena que des de la família es sol·licita l'escolarització en
castellà, de manera que s'han d'adaptar les dinàmiques i àrees a la
llengua castellana. Des de l'escola es planteja aquesta situació com a
novetat, donat que la nena, tot i que la demanda dels pares és una
escolarització en castellà, l'alumne parla en català amb els seus
companys i s'adreça al professorat en català.
-Cas3: Un nen magrebí amb un retad maduratiu elevat. El cas està en procés de diagnòstic per part de l'EAP i CDIAP.
-Cas 4: Una
nena on s'observa i es detcta mancances de concentració i aprenentatge
dels números. No segueix el ritme de l'aula, es desconcentra ràpidament i
desconcentra a la resta de companys/es.
La
observació directa de la psicopedagoga és essencial, per tal d'obtenir
informació de primera mà a l'hora de realitzar el seguiment i treballar
l'assessorament tant amb els agents externs com amb les famílies i donar
resposta a les seves necessitats individuals. Cal dir que d'aquests 4
casos, cap d'ells té encara un Pla Individualitzat.
2.- Observació 5è de Primària:
Es realitza l'observació directa d'un alumne de 5è de Primària amb un Dictamen de TDAH i Sindrome d'Asperger.
Observem l'àrea de plàstica amb una peculiaritat, el docent de la
matèria és el mateix que l'assignatura d'anglès i per tal de fomentar el
bilingüisme a l'escola, el professor s'adreça als seus alumnes en
anglès. L'activitat del dia d'avui és el tras amb el compàs de
circumferències i la composició de colors secundàris.
- Relacions i interacció social: Té dificultats per relacionar-se amb els seus companys. Quan es relaciona amb els companys de taula, la seva forma de comportar-se i expressarse sembla extranya. Li resulta difícil poder entendre les normes socials, com també li és difícil saber com ha de comportar-se en cada contexts i situació.
-Comportament: Li costa molt adaptar-se als canvis d'activitats. Té una actitud molt perfeccionista, es centra en parts de la totalitat de l'activitat. Crea una rutina a l'hora d'inicar les activitats (col·locació de l'estoig, llapis i goma al seu costat, dona la volta a la fitxa, etc).
-Llenguatge: La seva forma de parlar és superficialment perfecte, però inexpressiva. Té alteracions en la melodia i al to de veu. Té dificultats per seguir una conversa, pren el sentit de les primeres paraules de la frase i li costa donar sentit a una frase sencera.
-Coordinació motora: A l'escritura té mancances per poder fer bona lletra, escriu molt desordenat i sense massa sentit. Té alteracions en la coordinació motora i en la motricitat tant fina com gruixuda.
Els seus companys d'aula sabem que té unes dificultats i és un alumne amb NEE, l'ajuden amb les tasques i és un dels líders de la classe tot i les seves dificultats.
3a Sessió: Dijous 13 de Març (9h a 13h)
1.-Coordinació per l'avaluació trimestral dels cicles d'Educació Infantil (P3, P4 i P5):
A les sessions d'avaluació del trimestre es reuneix el Claustre educatiu que el formen: la Cap d'Estudis d'Educació Infantil, les tutores de cada aula (dues linies per curs) i la psicopedagoga del centre educatiu.
En aquesta sessió es fa el traspàs de les notes dels alumnes de cada
curs, per tal de treballar en conjunt i prendre les decisions més
adequades a les necessitats dels alumnes més petits de l'escola.
Durant
la sessió es fa el repàs de tots els alumnes, però s'emfatitza aquells
alumnes amb NEE i les derivacions pertinents i les més adequades als
alumnes. Pel que fa a la psicopedagoga comenta a la resta de Claustre el
seguiment que s'ha anat realitzant al llarg del trimestre d'aquells
nens/es derivats a altres serveis i/o professionals (CSMIJ, CDIAP, EAP,
psicologa externa, logopèdia, Serveis Socials). Es demana per part de la
Cap d'Estudis d'Ed. Infantil un informe de seguiment amb valoració per
part dels professionals externs, per poder-lo adjuntar a l'informe
d'avaluació trimestral.
La tasca de la psicopedagoga a les coordinacions d'avaluació trimestral és de traspàs d'informes i seguiments realitzats al llarg del trimestre, per tal que tot el Claustre en conjunt pugui prendre les decisions en referència al procés d'Ensenyament-Aprenentatge dels alumnes amb Dictament i d'aquells alumnes que es preveu i/o hi ha una detecció prèvia de Necessitats Educatives Especials.
2.- Coordinació Psicòloga Externa:
En
aquesta coordinació amb una psicòloga externa al centre educatiu per
poder realitzar una avaluació de la situació d'un alumne de 2n d'ESO,
donat que des de l'escola s'ha detectat una manca d'interès del joves
sobre els estudis i el seu comportament i actitud al centre educatiu ha
canviat negativament donada la situació actual de la família, els pares
estan en procés de separació.
Les característiques que descriuen la situació de l'alumne són:
- Molt sensible i vulnerable.
- Impulsiu
- S'amaga darrere d'ua màscara.
- Juga a la banda que l'interessa per aconseguir el que ell vol.
- Menteix constantment.
- Es bloqueja i reacciona a partir de límits.
Després
d'aquesta sessió em plantejo quins són els efectes de la separació o
divorci dels pares i com afecten al procés d'E-A dels fills.
Us deixo l'enllaç d'un article molt interessant sobre un estudi de l'efecte del divorci sobre l'ansietat dels fills:
Del Barrio, V i Pons-Salvador, G.(1995). El efecto del divorcio sobre la ansiedad de los hijos. Psicothema, 7(3), 489-497.4a Sessió: Diluns 17 de Març (9h a 12.30h)
1.-Coordinació amb l'EAP:
Aquesta és la primera coordinació que puc assistir amb l'EAP, assisteixen la tutora de 2n de primària, la treballadora social de l'EAP i la psicopedagoga del centre educatiu,
que es reuneixen quinzenalment, per tal de poder realitzar el seguiment
d'aquells alumnes i families que estan derivades al servei.
En aquesta sessió es realitza el seguiment d'un cas en concret, un alumne amb Sindrome Asperger i Transtorn General del Desenvolupament (TGD). La
treballadora social de l'EAP orienta i assessora a la psicopedagoga del
centre educatiu sobre les possibles millores d'aprenentatge per donar
resposta a les necessitat de l'alumne amb Sindrome Asperger i (TGD).
Algunes de les estratègies de millora són:
a) Suports visuals per conextualitzar l'àrea a treballar (llistats, pictogrames, horaris, etc)
b) Evitar canvis inespertas.c) Pautes sencilles i clares.
d) Descomposició de les tasques en pasos més petits i seqüenciats.
e) Prioritzar objectius relacionats amb la interacció social (competències comunicatives i comportamentals).
f) Treballar a partir de temes d'interès de l'alumnes per motivar el seu aprenentatge.
g) Substituir els càstigs i les crítiques per reforç positiu
2.-Observació del cas:
Desprès
de la coordinació amb l'EAP, la psicopedagoga em planteja la situació
familiar de l'alumne per tal de poder tenir més informació a
l'observació.
Context familiar: la
família es composa per el pare, la mare, tres fills i l'àvia materna.
Viuen a una casa molt gran amb molts animals. Els tres nenes estan
derivats a reeducació, però no assisteixen. La mare és adoptada i li
manquen moltes habilitats de cura i criança dels seus fills.
Tot
i que des de l'escola s'ha intentat derivar a la família a Serveis
Socials, la mare no acceptar la proposta, per tant des del centr
educatiu s'assessora a la mare sobre els hàbits d'higiene i criança,
però no la família no ho acaba d'entendre.
En el moment de realitzar l'observació de l'alumne són evidents algunes de les característiques del Sindrome Asperger:
- Dificultat per portar el ritme de l'aula, tant en aprenentatges com en converses.
- S'altera facilment.
-
Fixació per un tema o objecte. Té una llibreta personalitzada per ell
mateix, on dibuixa i s'expressa. Té obsessió per les màquines i avions.
-
Les seves relacions socials són nul·les, té dificultats per
relacionar-se amb el grup d'iguals, és molt solitari i imaginatiu. És a
dir, es crea el seu propi món sense deixar que la resta pugui
participar.5a Sessió: Dimecres 19 de Març (9h a 12h)
1.- Reunió amb l'Equip directiu:
Aquesta és la segona reunió amb l'equip directiu, com cada dimecres es reuneixen la Directora Pedagògica, el Subdirector i
Coordinador de Pastoral, la Cap d'estudis d'Educació Infantil i
Primària, la Cap d'estudis d'ESO i l'orientadora i psicopedagoga
escolar. Es reuneixen setmanalment per tal de poder fer el seguiment
i treballar conjuntament amb les situacions i dificultats que es van
donant dia a dia a l'escola. En aquesta reunió s'ha fet el traspàs i la presa de decisions conjuntes de 2 casos nous amb Dictament, com també un conflicte entre dos joves de la ESO, es detecta una dificultat d'autogestió de conductes.
2.-Observació a l'aula de P-4:
Seguint amb l'observació del dimecres anterior dels 4 casos amb
dificultats d'aprenentatge a Educació Infantil, observo la sessió de
desdoblament de l'aula on el grup classe es divideix en dos grups per
tal de poder treballar a partir de grups reduits.
L'activitat
que l'educadora de suport realitza de manera individual és escriure el
nom propi, una eina en el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura.
Una vegada, els petits, ja han fet el primer
pas amb el reconeixement del seu nom, poden començar a identificar el
nom dels companys.
Una de les activitats que s'utilitza com a punt de partida es la cançó "Bon dia":
També s'ofereix una activitat de suport a partir del reconeixement visual on el nen/a encercla el nom correcte que correspon a cada una de les fotografies dels seus companys.
Una de les activitats que s'utilitza com a punt de partida es la cançó "Bon dia":
També s'ofereix una activitat de suport a partir del reconeixement visual on el nen/a encercla el nom correcte que correspon a cada una de les fotografies dels seus companys.
6a Sessió: Dimarts 25de Març (9h a 12.30h)
1.- Coordinació Gabinet Psicològic extern:
Avui
ens coordinem amb un altre recurs extern, un gabinet psicològic on
s'han derivat altres casos d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge,
concretament dislèxia. Avui treballem el cas de dos germans amb mancances en la capacitat memorística, el perfil d'aquests dos alumnes és:
- Falta d'atenció i de concentració.
- Frustració, possible inici de problemes de conducta.
- Frustració, possible inici de problemes de conducta.
- Bloqueig a l'hora d'estudiar pels controls de les àrees d'aprenentatge.
- Baixa comprensió lectora.
Tot
i plantejar possibles recursos per millorar i donar suport en el procés
d'E-A dels alumnes derivats a recursos externs a l'escola. Sorgeixen
conflictes amb les famílies, donat que moltes d'elles perden l'interès
del suport, tot i que des del centre educatiu i del gabinet psicològic
se'ls facilita recursos i ajudes de reeducació.
2.-Observació a l'aula de 2n de Primària:
A la segona part del dia d'avui, realitzo l'observació d'un alumne de 2n de Primària que realitza escolarització compartida. La vetlladora l'acompanya els dilluns (15h a 17h) i dimarts (11h a 13h).
Aquest
alumnes té moltes dificultats d'aprenentatge, pel que fa al seu nivell
cognitiu té un nivell de comprensió d'un alumne de P4. A partir de
l'escolarització compartida comença a entendre les ordres i limitacions.
Des de l'escola es realitza un treball individualitzat i adaptat a les
capacitats de l'alumne. En aquesta sessió en concret, mentre els seus
companys segueixen el ritme normalitzat a l'àrea de matemàtiques el
nostre alumne realitza activitats relacionades amb els números (0 al
10). A partir del joc del domino infantil.
7a. Sessió. Dimecres 26 de Març (9h a 12h)
1.- Observació aula de P4:
Com
he anat comentant al llarg de les meves pràctiques, torno a l'aula de
P4, però aquesta vegada a observa una altre dinàmica, el Projecte Si!
El Programa SI!
(Salut Integral) desenvolupa un marc educatiu escolar per a nens de 3 a
16 anys en hàbits saludables. La iniciativa neix de la preocupació del
Dr.
Valentí Fuster per desenvolupar en els adults hàbits de vida saludable
que puguin contribuir a una salut cardiovascular i a una bona qualitat
de vida. La constatació que l'adquisició d'Hàbits es realitza en edats
molt primerenques i que influeix en tota la vida de l'individu fa que el
Programa SI! se centri en desenvolupar aquests hàbits saludables en els
nens.
Els objecius educatius del programa són:
-Adquisició d'hàbits d'alimentació saludables.
- Desenvolupament de l'activitat física.
- Coneixements del funcionament del cos i cor.
- Desenvolupament dels factors de protecció davant les adiccions i el consum de substàncies.
8a. Sessió. Dimecres 2 d'Abril (9h a 12h):
1.- Reunió Equip Directiu:
Com cada dimecres a les 9h es reuneix l'equip Directiu, els temes avui tractats són:
- Alumnes amb situacions familiars desestructurades que es deriven a Serveis Socials i l'EAP
- Nous casos de derivacions
- Traspàs d'acord establerts a les coordinacions amb les famílies que s'han treballat al llarg de la setmana.
Com a qualsevol centre educatiu, el Cor de Maria s'atèn a la gran diversitat de necessitats dels seus alumnes, es treballa en Xarxa amb els professionals i serveis del territori, per tal de donar suport i millorar tant la qualitat de vida dels alumnes com el procés d'E-A.
El concepte de Treball en Xarxa va més enllà del que és la coordinació. Es tracta del treball en col·laboració partint d'un cas comú. La idea es centra en la construcció d'un saber col·lectiu, aplicant una metodologia de treball en equip interdisciplinari, on cada professional aporta els coneixements propis de la seva disciplina per abordar els problemes multicausals.
2.- Informació rellevant dels Serveis d'Actuació(I):
Seguint amb la línia de la coordinació amb l'Equip Directiu, us presento de forma resumida algunes de les actuacions i destinataris d'uns dels serveis més útilitzats pel centre educatiu: Serveis Socials.
L'atenció es recolza en quatre puntals:
1. Avaluació diagnòstica.
2. Disseny del pla de treball
3. Assignació de referent
4. Seguiment periòdic del cas.
La població diana de la intervenció s'adreça a infants i adolescents entre 0 i 18 anys que presenten indicadors de qualsevol tipologia de famílies que per circumstàncies diverses es troben en una situació de dificultat social que té incidència directa en l'atenció al seus fills.
Algunes de les tipologies són:
1. Famílies que pateixen crisis estructurals amb manca de recursos per abordar-les.(naixement d'un nou fill, mort d'un membre de la família, conflictes de parella, adolescència d'un fill, pèrdua de la feina, canvi de domicili, problemes econòmics, problemes judicials, immigració).
2. Famílies multiproblemàtiques.(deteriorament de l'estructura familiar: limits poc clars i permeables amb confusió dels rols parentals, incapacitat dels pares i/o tutors de cobrir la part afectiva/emocional de l'infant/adolescent, incapacitats dels pares i/o tutors de cobrir les necessitats bàsiques: vestit, calçat, alimentació, higiene..., usuaris habituals de diversos serveis: socials, sanitaris, educatius, judicials, sense que hi hagi una millora substancial).
3.Famílies en situació de risc social. (Problemes d'organització familiar, drogodendències, transtorns mentals, atur de llarga durada/ inestabilitat laboral, dificultats/impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar, aïllament social i/o trencament amb la família extensa, violència de gènere en l'ambit familiar).
Com cada dimecres a les 9h es reuneix l'equip Directiu, els temes avui tractats són:
- Alumnes amb situacions familiars desestructurades que es deriven a Serveis Socials i l'EAP
- Nous casos de derivacions
- Traspàs d'acord establerts a les coordinacions amb les famílies que s'han treballat al llarg de la setmana.
Com a qualsevol centre educatiu, el Cor de Maria s'atèn a la gran diversitat de necessitats dels seus alumnes, es treballa en Xarxa amb els professionals i serveis del territori, per tal de donar suport i millorar tant la qualitat de vida dels alumnes com el procés d'E-A.
El concepte de Treball en Xarxa va més enllà del que és la coordinació. Es tracta del treball en col·laboració partint d'un cas comú. La idea es centra en la construcció d'un saber col·lectiu, aplicant una metodologia de treball en equip interdisciplinari, on cada professional aporta els coneixements propis de la seva disciplina per abordar els problemes multicausals.
2.- Informació rellevant dels Serveis d'Actuació(I):
Seguint amb la línia de la coordinació amb l'Equip Directiu, us presento de forma resumida algunes de les actuacions i destinataris d'uns dels serveis més útilitzats pel centre educatiu: Serveis Socials.
L'atenció es recolza en quatre puntals:
1. Avaluació diagnòstica.
2. Disseny del pla de treball
3. Assignació de referent
4. Seguiment periòdic del cas.
La població diana de la intervenció s'adreça a infants i adolescents entre 0 i 18 anys que presenten indicadors de qualsevol tipologia de famílies que per circumstàncies diverses es troben en una situació de dificultat social que té incidència directa en l'atenció al seus fills.
Algunes de les tipologies són:
1. Famílies que pateixen crisis estructurals amb manca de recursos per abordar-les.(naixement d'un nou fill, mort d'un membre de la família, conflictes de parella, adolescència d'un fill, pèrdua de la feina, canvi de domicili, problemes econòmics, problemes judicials, immigració).
2. Famílies multiproblemàtiques.(deteriorament de l'estructura familiar: limits poc clars i permeables amb confusió dels rols parentals, incapacitat dels pares i/o tutors de cobrir la part afectiva/emocional de l'infant/adolescent, incapacitats dels pares i/o tutors de cobrir les necessitats bàsiques: vestit, calçat, alimentació, higiene..., usuaris habituals de diversos serveis: socials, sanitaris, educatius, judicials, sense que hi hagi una millora substancial).
3.Famílies en situació de risc social. (Problemes d'organització familiar, drogodendències, transtorns mentals, atur de llarga durada/ inestabilitat laboral, dificultats/impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar, aïllament social i/o trencament amb la família extensa, violència de gènere en l'ambit familiar).
La majoria dels casos que es treballa en Xarxa des de l'escola i Serveis Socials són de tipologia 1 i 2.
En el moment de la detecció per part de l'Escola es realitzen diverses actuacions:
1. Treball intern des de l'escola amb la família (pares/tutors dels infants/adolescents) donant un temps de canvi
2. Informar de la situació a Serveis Socials a través de canals existents (Comissió Social Escolar/ via telefònica/ correu electrònic).
3. Emplenar el full de notificació i adreçar-lo a Serveis Socials.
4.Informar a la família sobre les gestions que s'estiguin realitzant(especialment, comunicar el traspàs d'informació a Serveis Socials)5. Intervenció amb la família (coordinació amb diferents serveis, entrevistes, etc.)
9a. Sessió. Dilluns 7 d'Abril (9h a 12h):
Com
cada quinze dies la psicopedagoga es reuneix amb l'EAP per realitzar el
seguiment dels casos de treball en xarxa i dels nous casos amb
necessitats educatives especials. Però avui està convidat a la
coordinació el referent del CDIAP del territori, per poder treballar el cas d'un alumne derivat ambdós serveis des de fa un any.
El
cas que es presenta avui s'ha derivat a partir de la demanda de la
tutora de l'alumne de P4. La tutora esmenta que és un infant que té
dificultats per seguir el ritme de l'aula, tot i que ha millorat en les
relacions entre iguals i està més receptiu, li manquen destreses. La
tutora no sap si fer-lo repetir curs, tot i que està a Educació
Infantil.
Des del CDIAP s'han realitzat proves de desenvolupament a partir de l'Escala Merril-Palmer. Els resultats obtinguts no són gaire alts i el diagnòstic és el següent:
Alts transtorns de regulació (autoregulació i atenció), li cosa
organitzar les idees i com a conseqüència no sap com regular el diàleg.
Donat
el diagnòstic i d'acord amb la psicopedagoga del centre educatiu es
planteja al CDIAP poder realitzar altres proves com és l'Escala McCathy,
per tal de poder descartar possibles transtorns i poder preparar el
respectiu Dictamen per una possible Discapacitat Intel·lectual
Lleugera.
El
CDIAP segueix el cas des de fa un any, però es cerquen possibles
transtorns per poder derivar el cas a altres serveis com és el Centre de
Salut Mental InfantoJuvenil (CSMIJ) per tal que l'infant pugui seguir
amb un suport que doni respota a les seves necessitats cognitives.
2.- Coordinació EAP i UEC:
El
segon cas que es treballa en aquesta coordinació és d'un alumne que
donades les reiterades faltes de comportament i continus conflictes tant
dins com fora de l'escola, es planteja poder derivar-lo a una Unitat d'escolarització Compartida (UEC)
propera al barri on viu el jove. Però tant la família com el propi jove
es neguen a canviar d'escola, tot i que no comparteixen la ideologia ni
metodologia del centre educatiu.
Donada
la situació de no acceptar les recomanacions ni decisions per part dels
professionals de l'escola, la psicopedagoga decideix derivar-lo a
l'EAP, per tal que la professional referent el conegui i realitzi un
seguiment extern, per tal de cercar noves respostes a les necessitats
del jove i de la família.
1.- Reunió amb l'Equip Directiu:
Com cada dimecres es reuneix l'equip educatiu, a la coordinació d'avui s'han tractat dos casos nous i el seguiment d'un altre cas que preocupa al centre educatiu:
2.- Observació i intervenció a P4:
La segona meitat del dia, la meva tutora em planteja portar a terme la dinàmica del grup flexible de P4, donat que ella es reuneix amb una família. Així que avui sóc l'educadora del grup!!
10a. Sessió. Dimecres 30 d'Abril (9h a 12h):
Com cada dimecres es reuneix l'equip educatiu, a la coordinació d'avui s'han tractat dos casos nous i el seguiment d'un altre cas que preocupa al centre educatiu:
-Cas 1: Una
alumne de nova incorporació a 2n d'ESO a partir d'una derivació
realitzada a partir de l'EAP del territori. Les causes d'aquest canvi de
centre educatiu són conseqüència del fenòmen anomenat CiberBullying o Ciberassetjament.
L'alumne
a partir de la mediació i la derivació al CSMIJ es valora que la noia
no pot seguir escolaritzada en el mateix centre educatiu, tot i que
estem al tercer trimestre del curs. La resposta educativa que es valora
més positiva per la qualitat de vida i educativa és el trasllat de
centre educatiu.
Des
del nou centre educatiu, és a dir el Cor de Maria, es demanarà a
l'antic centre educatiu el traspàs d'expedient i l'avaluació dels cursos
anteriors de l'alumne, per tal de poder realitzar una incorporació al
centre educatiu normalitzada. Des de l'equip directiu es planteja com
poder afrontar el nou cas, donat que és la recta final del curs.
Us
deixo un enllaç del trailer d'una pel·lícula molt interessant per poder
tractar la temàtica del Bullying amb els joves: "Cobardes".
-Cas 2: Una
altre alumne de nova incorporació a la ESO, en aquest cas tot i que la
noia segueix amb normalitat la dinàmica d'aprenentatge, està pendent del
traspàs d'informes psicopedagogics per part de l'EAP.
-Cas 3:
A l'última coordinació amb l'EAP es comenta el cas d'un jove que segons
les seves característiques i els diversos conflictes a l'escola es
planteja la derivació a una UEC del territori, per tal de donar
resposta a les seves necessitats educatives. El cas es treballa des de
l'escola, l'EAP i ara des de la Comissió de Garantia.
El cas està pendent del Protocol d'actuació de conflicte greu de l'alumnat.2.- Observació i intervenció a P4:
La segona meitat del dia, la meva tutora em planteja portar a terme la dinàmica del grup flexible de P4, donat que ella es reuneix amb una família. Així que avui sóc l'educadora del grup!!
Avui treballem el desenvolupament de la capacitat d'observació i el pensament lògic.
A partir d'un joc de lògica on s'ha de seleccionar i ordenar els
objectes segons una forma, altura i color. El joc es composa de 24
làmines amb 72 exercicis diferents d'algoritmes simples. Les làmines
estan organitzades en 4 series de 6 làmines de dificultat progressiva.
En
un primer moment, els 10 infants del grup realitzen un primer exercici
individualment, per tal d'observar la seva agilitat i desenvolupament.
Simultaneament que els infants treballen, per poder dur a terme una
observació més individualitzada i una avaluació més extricte, vaig
cridant a la taula de la mestra un a un als alumnes.
La
majoria dels infants tenen agilitat i destressa en realitzar
l'activitat, però hi ha 3 infants que a mida que el grau de dificultat
de les fitxes augmenten, la seriació els hi genera dificultat i
necessiten el suport i ajut.
11a. Sessió. Dilluns 5 de Maig (9h a 13.30h):
Avui
tractarem dos casos amb diferent diagnòstic però que coincideixen en la
no accpetació per part de les famílies respecte a les dificultats
d'aprenentatge, discapacitat o transtorn dels seus fills/es.
- Cas 1: Un alumne de 3r d'ESO que com altres casos, a conseqüència de la separació dels pares s'han detectat canvis en el seu comportament i en el procés d'E-A.
A partir de la situació familiar, a l'alumne se'l deriva al CSMIJ i a l'EAP, on es diagnostica: Transtorn General de Desenvolupament (TGD) amb aspectes relacionats amb el Sindrome d'Asperger. Aquests dos transtorns ja els he anat comentat en altres entrades al blog (4a Sessió).
Aquest
diagnòstic ja es sospitava per part de la psicopedagoga del centre
educatiu, donat que des de fa 4 anys es va recomanar tant a la família
com el jove poder assistir a sessions grupals al CSMIJ per poder donar
resposta a les necessitats del jove, però per part de la mare del jove no hi ha una acceptació de la realitat.
Així doncs que tot i que la mare no accepta la situació
des del curs passat a través del treball en xarxa amb l'EAP, donades
les dificultats de l'alumne es convenç a la mare poder dur a terme un
compromís per poder fer reforç escolar.
Des
de l'escola com l'EAP es cerca la possibilitat de derivar el cas a
Serveis Socials, donat que tot i que moltes famílies viuen en la mateixa
situació de separació, les característiques del cas, és a dir, el
diagnòstic poden dificultar el desenvolupament normalitzat de l'alumne.
Per tant es planteja la derivació a Serveis Socials, per tal de poder
acreditar a l'alumne de 3r d'ESO amb un Certificat d'Atenció a la Diversitat (CAD). Però
novament la mare del jove està en contra de la mesura que es vol seguir
amb el seu fill, donat que no veu clara la distinció/ estigmació que
pot caure el seu fill en un futur.
2.- Reunió amb una família:
2.- Reunió amb una família:
- Cas2: Al
llarg de les pràctiques he anat comentat el cas d'un jove (9a sessió)
que per la seva conducta i expedient, des de l'escola es cerca una
alternativa educativa per tal que l'alumne pugui seguir amb el seu
procés d'E-A, però a partir d'una altre metodologia, és a dir la UEC.
Aprofinant
la visita de l'EAP, s'ha citat a la mare del jove, per tal de poder
consensuar definitivament el camí educatiu del seu fill. La reunió s'ha
allargat més de l'hora prevista, donat que la mare, tot i que han
realitzat infinites reunions per presentar alternatives educatives, no
veu clara la decisió de l'escola. És a dir, per
part de la família hi ha una negació a la continuïtat de
l'escolarització del seu fill en aquest centre educatiu, no vol una
Unitat d'Escolarització Compartida, ni cap de les possibles solucions
que es donen des de l'escola. La família es mostra confosa amb la decisió del futur del seu fill.
Els
dos casos d'avui, com en altres amb els que es treballa s'observa la
inconformitat per part de la família amb el treball professional i el
suport que es realitza al fill/a. Moltes vegades en la nostra futura
professió ens podem trobar exemples com aquest:
- Inconformitat amb les respostes educatives
- No acceptació del diagnòstic resultant.
- Negació a la col·laboració amb el treball en xarxa.
Implicant, així diferents situacions:
- La sobreprotecció
- Aïllament social del jove.
- Abandonament del jove en el centre (canvi de centre educatiu)
1.- Reunió Equip Directiu:
12a. Sessió. Dimecres 7 de Maig (9h a 12h):
A la coordinació d'equip Directiu d'avui ens trobem amb un nou cas, una jove diagnosticada amb Sindrome de Tourette. És un transtorn congènit produït per tics motors i/o vocals crònics.
Encara que es manifesta uns anys més tard, és a dir a partir dels 5 i/o
7 anys i sol agravar-se al inici de l'adolescència (10-12anys) i
disminuexi a l'etapa adulta, però no desapareix completament.
Tot
i que és un transtorn produït per tics motors o vocals crònics, durant
la infància poden tenir dificultats d'aprenentatge a conseqüència dels
tics i altres transtorns associats com són: Transtorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) i TDAH.
Us
deixo un fragment de la pel·lícula " Front the class", un jove amb
Sindrome Tourette a l'escola. Penso que amb el fragment ens pot donar
una lliçó d'humiltat i consideració.
2.- Observació i intervenció a P4. Treball per racons:
1.- Coordinació amb la Tutora (La memòria del SOP):
2.- Coordinació amb la Tutora (Els Plans Individualitzats):
Un segon document amb el que hem treballa avui és el Pla Individualitzat.(PI)
-Què és?
La
durada del PI és determinada, a partir de la proposta del tutor/a de
l'alumne o del coordinador/a del PI, amb l'acord de l'equip que el porta
a terme i amb la família. Es pot finalitzar a demanda dels pares que ho
han sol·licitat previament al director/a del centre, on aquest estudia
la sol·licitud raonada de la família i escolta a l'equip PI i a la CAD
del centre.
-Què inclou el PI:
El PI està composat per una serie d'apartats útils per realitzat una visualització ràpida del cas i del seguiment que s'està realitzant, així com de les propostes de millora en el procés d'E-A.
A continuació us presento els apartats que conformen els PI's del meu centre de pràctiques:
1.- Dades de l'alumne (curs, data de naixement, dades personals, idioma, etc)
2.- Dades rellevants.
2.1- Dades escolars (informe EAP, vetlladora, escola compartida)
2.2.- Dades socials- familiars.
2.3.- Dades mèdiques (diagnòstic)
3.- Avaluació inicial. És a dir l'avaluació realitzada en el moment de proposta de PI
4.- Altres observacions: autonomia, assistència, organització personal, interès, motivació, adaptacions a l'aula, relació entre iguals, relació amb el professorat.
5.- Objectius de les àrees instrumentals a adaptar i altres observacions.
6.- Mitjans organitzatius (hores a l'aula ordinària, hores de vetllador, tipus d'adaptació: total o parcial, recursos adaptats)
7.- Horari escolar de l'alumne.
8.- Metodologia a seguir (per cada proposta d'objectiu es proposa un seguit d'activitats/continguts per ser avaluats posteriorment: assolit, parcialment assolit, no assolit).
9.- Seguiment de reunions i/o coordinacions (data, assistents, temes tractats i acords establerts).
10. Full de compromisos( firmen totes les persones que formen part del PI: director/a, SOP, EAP, tutor/a i família).
1.- Coordinació Equip Directiu:
Com cada dimecres, junt amb la psicopedagoga realitzo l’observació i intervenció a l’aula de P4, avui concretament
la professora de suport no pot assistir a la classe, així que entre la
psicopedagoga i jo portarem la dinàmica del grup.
La tasca que correspon aquest matí és el Treball
per racons, una de les propostes
metodològiques de ens facilita poder delimitar, dins de l’aula, diferents
espais on els infants poden realitzar de manera simultània diferents activitats
de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic. Aquesta manera
de treballar implica una metodologia més creativa i flexible, on els nens/es poden realitzar activitats
autònomament, amb altres companys. On el rol de la mestra és dinamitzar els
aprenentatges i proporcionar oportunitats per que els alumnes puguin explorar
tots els centres d’aprenentatge.
Els objectius del treball
per racons són:
-Atendre a cada infant de manera individualitzada, respectant els seus
interessos i ritme d’aprenentatge.
-Potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtics, lingüístics,
plàstics, musicals, etc.
-Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització de l’infant.
-Potenciar les interrelacions.
-Atendre de manera ajustada als alumnes amb NEE.
A la dinàmica d’avui hem treballat,
per una banda el RACÓ DE MATEMÀTIQUES
a partir del joc amb daus i cubilets,
per treballar l’agilitat mental i
càlcul mental dels infants.
El joc consisteix en tirar
un sol dau i ràpidament, sense utilitzar els dits per calcular, dir quin número
apareix
Un segon RACÓ DE SERIACIÓ, aquesta activitat la
varem realitzar també el passat dimecres.
A partir d’una plantilla de colors,
mides o formes han d’anar enganxant les peces seguint un determinat ordre
lineal, per exemple: a la plantilla de colors han d’anar seguint ala seriació
del vermell, verd, groc, blau. Realitzar aquest tipus de seriacions ajuda als nens/es a estructurar-se, han
de començar d'esquerra a dreta com en l'escriptura i seguir un ordre.
I un tercer, RACÓ DEL JOC SIMBÒLIC, és un dels que
més agrada als nostres alumnes. Permet
escenificar de maneres diferents situacions quotidianes. Es desenvolupa
la capacitat de representar una acció per mitjà d’objectes. (cuineta, botiga,
ninots, cotxes, maletí de metges).
13a. Sessió. Divendres 9 de Maig (9h a 11h):
Desprès
de dotze sessions amb observació de les tasques de la psicopedagoga al
centre educatiu, la meva tutora m'ensenya alguns documents importants
per la realització del diagnòstic i seguiment dels alumnes i casos que
porta.
Avui hem tingut temps de poder parlar sobre la Memòria del projecte Servei d'Orientació Psicopedagògica (SOP) que realitza cada final de curs i on es reflecteixen les seves tasques i intervencions.
Aquest informe consta de 7 apartats, en tots ells es presenta el registre de les reunions i coordinacions establertes amb les famílies, agents externs, així com les observacions realitzades.
Els punts que formen apartats que formen part de la memòria són:
1.-Seguiment del Cicle d'Educació Infantil i Primària.
2.- Seguiment del Cicle d'Educació Secundària (ESO).
3.-Seguiment dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials, Plans Individualitzats i EAP.
3.1.- Amb suport de vetllador/a.
3.2.- Possibilitat de valoració i Dictàmen pel curs vinent.
3.3.- Seguiment des de l'EAP d'alumnes sense Dictàmen
3.4.- Seguiment des de Serveis Socials.
4.- Informes de derivació a agents externs.
5.- Informes de derivació a Serveis Socials.
6.- Actes de coordinació amb EAP.
7.- Actes dels programes: Escola-Salut, Dispositiu Local d'Inserció, programa de drogodependència
La
memòria de cada curs, tot i seguir una estructura és variable segons el
treball per projectes que realitza el SOP en el curs. Això no significa
que la tasca psicopedagògica sigui canviant, sinó que el volum d'actes
de programes depèn de la participació i/o projectes que hi hagi en cada
curs escolar al municipi, la psicopedagoga podrà realitzar una memòria
més o menys extensa.
Un segon document amb el que hem treballa avui és el Pla Individualitzat.(PI)
-Què és?
És
una eina per la planificació de les diverses mesures actuacions i
suports educatius per donar respota a l'alumnat que presenta NEE o bé es
troben en situacions singulars. On es tenen en compte els punts forts i
necessitats de l'alumne en el seu procés d'E-A.
En
aquest document es recullen tots els objectius d'aprenentatge que s'han
modificat, tenint en compte els objectius del curs, àrea o matèria. És
una eina útil tant per l'alumne, als seus pares com per a qualsevol
altre persona que sigui responsable del PI.
-Com s'inicia?
L'elaboració d'un PI, sorgeix a partir de varies opcions:
- A demanda del tutor/a o qualsevol proessional de l'equip docent.
- Dictamen d'escolarització per part de l'EAP.
- De la família.
Des
d'algunes de les parts implicades (escola,, família, agents externs) en
el procés d'E-A de l'alumne es detecten i/o d'identifiquen que les
mesures d'atenció a la diversitat planificades per al centre són
insuficients es proposa la seva elavoració específica per l'alumne.
Posteriorment la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) del centre decideix si es fa un PI, estableix qui ha de formar part
de l’equip educatiu responsable de la seva elaboració i quina serà la
persona encarregada de coordinar-lo.
La CAD, a més, promou les
mesures d’informació general, ajuda i assessorament al coordinadors dels
PI del centre educatiu. El director o directora del centre aprova el
PI, se’n responsabilitza i vetlla perquè l’equip responsable el dugui a
terme, consulti i informi l’alumne/a i la família.
-Durada?
El
PI es realitza habitualment per a un curs escolar, al llarg del qual es
va adaptant i/o modificant segons el progrés i les necessitats de
l'alumne. En el cas de l'escola Cor de Maria, el PI es revisa cada dos
anys, és a dir cada cicle educatiu.
-Què inclou el PI:
El PI està composat per una serie d'apartats útils per realitzat una visualització ràpida del cas i del seguiment que s'està realitzant, així com de les propostes de millora en el procés d'E-A.
A continuació us presento els apartats que conformen els PI's del meu centre de pràctiques:
1.- Dades de l'alumne (curs, data de naixement, dades personals, idioma, etc)
2.- Dades rellevants.
2.1- Dades escolars (informe EAP, vetlladora, escola compartida)
2.2.- Dades socials- familiars.
2.3.- Dades mèdiques (diagnòstic)
3.- Avaluació inicial. És a dir l'avaluació realitzada en el moment de proposta de PI
4.- Altres observacions: autonomia, assistència, organització personal, interès, motivació, adaptacions a l'aula, relació entre iguals, relació amb el professorat.
5.- Objectius de les àrees instrumentals a adaptar i altres observacions.
6.- Mitjans organitzatius (hores a l'aula ordinària, hores de vetllador, tipus d'adaptació: total o parcial, recursos adaptats)
7.- Horari escolar de l'alumne.
8.- Metodologia a seguir (per cada proposta d'objectiu es proposa un seguit d'activitats/continguts per ser avaluats posteriorment: assolit, parcialment assolit, no assolit).
9.- Seguiment de reunions i/o coordinacions (data, assistents, temes tractats i acords establerts).
10. Full de compromisos( firmen totes les persones que formen part del PI: director/a, SOP, EAP, tutor/a i família).
14a. Sessió. Dimecres 14 de Maig (9h a 11h):
Avui a la coordinació setmanal s’ha tractat una problemàtica que encara que
no és un tema d’aprenentatges, si que té a veure els seus efectes amb el procés
d’E-A. Estem parlant d’un cas d’anorèxia
nerviosa i bulímia nerviosa, els
quals són dos TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA (TAC)
Per poder contextualitzar el cas el podem trobar especificat a la sessió
del dilluns 7 de d’Abril (9a sessió), fent cinc cèntims del cas és una jove de
2n d’ESO es va incorporar al centre
educatiu donada la problemàtica que patia a l’antiga escolar a causa de l’assetjament
dels companys (bullying).
Tot i que la incorporació de la jove és recent, des de l’escola s’ha
detectat la manca d’assistència de la jove des de fa dues setmanes, assisteix
puntualment a classe, no manté relacions amb els iguals i tant física com a
nivell d’aprenentatges està desmillorada. A partir de L’ALARMA es realitza una
entrevista amb la psicopedagoga del centre educatiu per tal de assembentar-se
directament de la problemàtica. La jove
en un principi no assumeix cap tipus de problemàtica, però a partir d’una
segona entrevista amb la família de l’alumne s’arriba a la conclusió que la
jove està patint diverses conseqüències, arrel de l’assetjament patit a l’antiga
escola.
Des de l’escola es posa en
marxa un pla d’intervenció, on es destina a la jove a l’EAP i s’aconsella a la
família poder realitzar un seguiment des del CSMIJ, per tal que des de l’àmbit
de salut es pugui donar resposta a la problemàtica
Aquest és un exemple de les
conseqüències que pot tenir l’assetjament escolar, tot i que moltes vegades es
passa per alt aquest tipus de problemàtica és importantíssim poder detectar-la
ràpidament en els primers símptomes i realitzar un pla de prevenció i
intervenció eficaç des de les escoles conjuntament a partir del treball en
xarxa amb les famílies i els agents externs especialitzats.
2.- Observació i intervenció P-4:
Cada
infant realitza un exercici avaluable de seriació, on la mestra, en
aquest cas jo com a futura psicopedagoga avalua els coneixements
adquirits en aquest curs.
Com era d'esperar a partir de les observacions realitzades al llarg del Practicum I i el seguiment realitzat a l'aula de P-4, la gran majoria dels alumnes han realitzat correctament l'exercici, però els alumnes amb majors dificultats d'aprenentatge han necessitat de l'ajuda de la mestra per poder finalitzar l'activitat, ja sigui a partir de pautes constants com la correcció i orientació constant al llarg de l'exercici.
1.- Reunió amb
la tutora:
2.- Aproximació
al grup de reforç. DISLÈXIA:
Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.
1.- Observació i
Intervenció 2n Primària:
2.- Observació i Intervenció a P-4:
La segona part d'aquesta sessió és l'observació i intervenció a l'aula de P4. Avui a l’aula de P-4, ens trobem la tutora de l’aula i jo com a futura psicopedagoga per poder avaluar les competències curriculars a educació Infantil
L’activitat d’avui ens ajuda a avaluar és el coneixement i aprenentatge dels números (1 al 5) així com la destresa en la escriptura dels mateixos.
La primera activitat té un caràcter manipulatiu on els infants a partir d’unes cartes numèriques (1 al 5) han de relacionar-les amb unes altres amb imatges amb un nombre corresponent.
Una segona activitat és l’escriptura dels nombres (1 al 5) ordenats correctament. Us deixo dues imatges del resultat de dos infants avaluats.

Segons la tutora de P4, l’avaluació va prou bé, molts dels infants en aquesta etapa educativa coneixen els números i els relacionen correctament, però no tots són capaços de poder realitzar una escriptura correcte i ordenada. Aquestes dificultats no són alarmats a P4, donat que s’estan iniciant en el coneixement.
2.- Observació i intervenció P-4:
Desprès de la coordinació amb l'Equip Directiu, com
cada dimecres acompanyo a la meva tutora a l'aula de P-4 on realitza el
suport educatiu als alumnes. Des de fa uns dies en comptes d'assistir
la psicopedagoga a l'aula, assisteixo jo i realitzo la intervenció
corresponent. Avui continuem amb la seriació lògica, però aquesta vegada
l'activitat és avaluable, donades les alçades de curs en la que ens
trobem. És a dir, s'avaluen els coneixements de lògica de dos o tres
elements amb dos atributs: colors i formes, dels alumnes de P-4 a partir
de l'exercici de seriació amb gomets de colors.
Com era d'esperar a partir de les observacions realitzades al llarg del Practicum I i el seguiment realitzat a l'aula de P-4, la gran majoria dels alumnes han realitzat correctament l'exercici, però els alumnes amb majors dificultats d'aprenentatge han necessitat de l'ajuda de la mestra per poder finalitzar l'activitat, ja sigui a partir de pautes constants com la correcció i orientació constant al llarg de l'exercici.
15a. Sessió. Dijous 15 de Maig (9h a 13h):
Ja estem a la recta
final del PracticumI, de manera que avui m’he reunit amb la meva tutora
(psicopedagoga) per plantejar-li una proposta del Pla d’actuació en la
intervenció psicopedagògica que m’agradaria realitzar en el PracticumII.
A partir dels
aprenentatges obtinguts al llarg de les practiques en el centre educatiu i les
característiques dels casos treballats, em plantejo la possibilitat d’enfocar
el pla d’actuació psicopedagògic als alumnes amb DISLÈXIA. De manera que
m’ha donat la possibilitat de poder realitzar observacions individualitzades
dels casos més concrets i poder participar en el grup de reforç del Cicle
Mitjà d’Educació Primària, destinat als alumnes amb dificultats
d’aprenentatge que afecten principalment a les habilitats implicades en la
lectura fluent de les paraules i en la seva escriptura.
Les
classes del grup de reforç es realitzen cada DIMARTS de 11h a 12h.
Tal i
com he acordat amb la meva tutora, em plantejo un pla d’actuació psicopedagògic a partir de l’observació del procés
d’E-A dels alumnes diagnosticats amb dislèxia.
Per
poder contextualitzar la metodologia d’aprenentatge que utilitzen des del
centre educatiu per atendre les necessitats dels alumnes amb dislèxia, em
reuneixo amb la tutora de 3r de Primària, que és una de les professores
responsables del grup de reforç i una de les mestres amb més experiència a l’escola.
Com ja
sabem, no es pot estandarditzar la resposta educativa dels alumnes amb
dificultats, independentment que tinguin un mateix diagnòstic, per tant des de
l’escola s’aposta per treballar les
dificultats dels alumnes a partir d’una
metodologia més autònoma, concretament seguint la metodologia del MÈTODE MONTESSORI
EL MÈTODE MONTESSORI es centra en les
necessitats dels nens. Més que una
metodologia, és una filosofia de cóm veure l’infant dura a terme a partir d’una
pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes
necessitats, però aquests no són el més important.
La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure.
La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure.
Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.
Dins del mètode Montessori es
crea una connexió directa entre:
EL NEN com el principal
protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han
de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.
Els
alumnes tenen llibertat, la que poden administrar. Els límits són les
normes de l’aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el
material i el que s’ha de fer a l’aula és treballar.
Han de
tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació i
l’autocontrol.
EL MESTRE com a
guia, la seva funció principal és observar
el que necessita l’infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal
estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels
seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els
coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del
mestre a l’aula és mínima. El mestre és qui ha de crear l’entorn adequat
d’aprenentatge. És qui ha de posar a l’abast dels infants els materials
necessaris per treballar allò que ha decidit.
I finalment, l’ENTORN com factor
motivacional ha de ser agrabable amb ordre i bellesa. Només d’aquesta
manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els
coneixements necessaris a l’abast dels infants. Ha d’estar dissenyat de tal
manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels infants, per
desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.
Dins
d’aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i
que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha
tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil,
hi ha materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de
vida pràctica, etc.
Us deixo l’enllaç d’un vídeo
descriptiu del que és una escola Montessori:
16a Sessió. Dilluns 19 de Maig (9h a 12.30h):
Des de la sessió anterior (15a sessió) fins a final
de curs, les meves intervencions i observacions es centren en poder realitzar
un aprenentatge més específic dels casos dels alumnes amb diagnòstic de
DISLÈXIA. Per aquest motiu a partir d’ara, a més de les coordinacions que
realitzava fins ara, afegiré les
sessions d’observació de casos amb dislèxia, tant les realitzades de manera
individual, com a partir de l’assistència al grup de reforç de Primària.
A la sessió sisena sessió vaig tenir-ne el plaer de conèixer
el cas d’un alumne que donades les seves dificultats té una escolarització compartida
amb un centre d’educació especial. Aquest cas és un dels més afectats per
dislèxia i trastorns associats que hi ha al centre educatiu.
Per
tal de poder mantenir l’anonimat de l’alumne, li he canviat el nom a ORIOL
Avui observo la classe de ciències. L’Oriol és
conscient que ell no pot realitzar les mateixes activitats que els seus
companys donades les seves dificultats d’aprenentatge, així doncs, per tal
de poder treballar la mateixa àrea que els seus companys, ens disposem a
treballar a partir d’un joc manipulatiu que consisteix en muntar la imatge
central del cos humà i afegir-li les fitxes dels diversos detalls(ulls, mans,
cames, peus).
Aquest joc ens serveix per treballar el coneixement
de les parts del cos de manera autocorrectiva, donat que les peces solament
encaixen en el seu lloc.
L’exercici el realitzem tres vegades:
La primera d’elles l’Oriol comença a muntar el puzzle
de manera autònoma, sense cap ajuda. Cal dir que aquest exercici no és la
primera vegada que el realitza, donat que estem a finals de curs i ja el té
interioritzat d’altres vegades que ha jugat amb la vetlladora del centre
educatiu.
Una segona vegada, el realitzem conjuntament per tal
de donar-li un suport individualitzat i anar corregint els errors que pot tenir
a l’hora de muntar el cos sencer. Els errors més comuns que té l’oriol són
equivocar-se a l’hora de relacionar la dreta amb l’esquerra en col·locar les
mans del puzzle.
I finalment una tercera vegada, on a partir de les
explicacions i correccions anteriors, l’Oriol el torna a refer de manera
individual, per tal de avaluar la seva capacitat i la memòria a curt termini.
2.- Coordinació amb
l’EAP:
La segona part de la sessió d'avui és la coordinació amb l'EAP, que com cada quinze dies es reuneix amb la psicopedagoga del centre educatiu, per tal de realitzar el seguiment dels alumnes derivats.
Donat que ens trobem a final de curs, en la sessió d’avui amb l’EAP es comencen
a tancar els informes de derivació dels alumnes amb seguiment del curs
2013-2014, però també es plantegen nous casos de derivació de cara al
curs 2014-2015, donat que tot i que queden poques setmanes de curs, els
diagnòstics com les dificultats d’aprenentatge no s’han de deixar de treballar.
A mode d’exemple us presento un possible cas de derivació, un alumne de 2n
de primària que des de més petit se’l va derivar al CDIAP, on es va
diagnosticar una taca negra al cervell que li dificultava en el seu
desenvolupament motriu, però a partir de l’estimulació, evolutivament ha anat
madurant. El diagnòstic fins ara s’ha dut a terme tant des de l’àmbit psiquiàtric
i psicològic privat com públic coincidint amb un TDAH amb trastorns associat
TGD.
Des de l’escola s’obten els
resultats obtinguts amb el comportament de l’alumne, donat que s’ha observat un
canvi d’actitud i d’aprenentatges possitiu a partir del tractament que es dur a
terme des de CSMIJ i la psicòloga externa, però tot i així té moltes dificultats
d’aprenentatge.
Donada la situació, es planteja poder derivar de cara al curs 2014-2015 el cas a l'EAP, per tal de pder realitzar un Dictamen i donar respota a les necessitats educatives de l'alumne.
1.- Observació
GRUP DE REFORÇ:
Avui és el meu primer dia en el grup de reforç de Primària, aquest grup d’alumnes es caracteritza per reforçar els coneixements i aprenentatges a partir del mètode Montessori, anteriorment comentat en la presentació amb la tutora del grup (15a Sessió). Les sessions es realitzen cada dimarts desprès del pati amb una durada d’una hora (11h a 12h) amb un grup de 8 alumnes de segon i tercer cicles d’Educació Primària (de 3er a 6è de Primària )
1.L’alumne relaciona i composa les frases
autònomament a partir de la imatge i les diferents parts de les frases.
3. Posteriorment l’alumne estudia les frases ja
corregides i les tapa per poder escriure-les en un foli a partir de les
correccions de la mestra.
1.- Coordinació
Equip Directiu:
17a Sessió. Dimarts 20 de Maig (10h a 12h)
1.- Observació
GRUP DE REFORÇ: Avui és el meu primer dia en el grup de reforç de Primària, aquest grup d’alumnes es caracteritza per reforçar els coneixements i aprenentatges a partir del mètode Montessori, anteriorment comentat en la presentació amb la tutora del grup (15a Sessió). Les sessions es realitzen cada dimarts desprès del pati amb una durada d’una hora (11h a 12h) amb un grup de 8 alumnes de segon i tercer cicles d’Educació Primària (de 3er a 6è de Primària )
Les activitats que es duen a terme són de caire manipulatiu,
per tal d’afavorir un millor aprenentatge. Avui es treballa la
lectorescriptura i la comprensió lectora a partir de dues activitats.
La primera d’elles és la COMPOSICIÓ SINTÀCTICA,
a partir d’una imatge els alumnes han de formar frases relacionades amb el que
veuen. L’activitat consta d’una imatge, per exemple un mercat de verdures i
fruites. Amb sis frases desglossades a partir de subjecte, verb i predicat (diferents
colors: verd, taronja i blau respectivament), on l’objectiu és que l’alumne
pugui composar frases sintàcticament a partir de la relació de
significat, plural i/o singular, masculí/femení, etc.
L’activitat consta de 5 parts:

2. La mestra de suport, corregeix individualment
cada frase i l’ajuda a corregir els errors realitzats, d’aquesta manera també
es treballa el VOCABULARI i l’ORTOGRAFIA.

4. L’alumne realitza l’autocorrecció de les frases
escrites a partir de la comparació.
5. La mestra corregeix finalment les frases
escrites.
Una segona activitat és la COMPRENSIÓ LECTORA
a partir de fitxes amb breus textos i unes preguntes senzilles de comprensió
del text.
![]() |
18a Sessió. Dimecres 21 de Maig (9h a 12h):
Com cada dimecres l’equip Directiu es reuneix per
fer el traspàs de les respectives coordinacions amb les famílies i agents
externs. Avui concretament es tracta el cas del jove que he anat realitzant el
seguiment des de la 9è sessió, el cas de la UEC.
Després de les respectives coordinacions amb la
família, entre l’equip Directiu i amb l’EAP, així com el referent i equip
Directiu de la UEC, finalment es signe el pacte d’acord, on es reflecteix la
decisió mútua entre escola-família per l’escolarització compartida del jove,
és a dir s’acorden un dies determinats d’escolarització a l’escola ordinària i
uns altres a la UEC.
2.- Observació i Intervenció a P-4:
La segona part d'aquesta sessió és l'observació i intervenció a l'aula de P4. Avui a l’aula de P-4, ens trobem la tutora de l’aula i jo com a futura psicopedagoga per poder avaluar les competències curriculars a educació Infantil
L’activitat d’avui ens ajuda a avaluar és el coneixement i aprenentatge dels números (1 al 5) així com la destresa en la escriptura dels mateixos.
La primera activitat té un caràcter manipulatiu on els infants a partir d’unes cartes numèriques (1 al 5) han de relacionar-les amb unes altres amb imatges amb un nombre corresponent.
Una segona activitat és l’escriptura dels nombres (1 al 5) ordenats correctament. Us deixo dues imatges del resultat de dos infants avaluats.

Segons la tutora de P4, l’avaluació va prou bé, molts dels infants en aquesta etapa educativa coneixen els números i els relacionen correctament, però no tots són capaços de poder realitzar una escriptura correcte i ordenada. Aquestes dificultats no són alarmats a P4, donat que s’estan iniciant en el coneixement.
19a Sessió. Dimarts 27 de Maig (11h a 12h):
1.- Observació GRUP DE REFORÇ:
En el segon dia en el grup de reforç de Primària, em
centro en un únic alumne, per tal de mantenir la identitat de l’alumne en l’anonimat
a partir d’ara l’anomenaré Dani.
En aquesta sessió de reforç treballem l’àrea de
matemàtiques a partir de fitxes on es combinen les sumes i les restes amb la
lectura dels nombres i la seva escriptura correcte:
En
Dani en concret és un noi que li encanten les matemàtiques, és un apassionat
dels números i aquest tipus d’activitats de reforç el motiven per poder
desenvolupar les seves habilitats i treballar la dislèxia.
En aquests grups de
reforç s’intenta treballar a part del repàs dels aprenentatges del cicle, la
motivació dels alumnes per tal de poder corregir i donar resposta a les seves
necessitats.
2.-Simulacre d’Incendi:
A mitja coordinació d’equip Directiu, ha sonat l’alarma d’incendi, de manera que s’ha posat en marxa el Pla d’evacuació de l’escola.
Com funciona aquest pla?
Independentment de l’activitat que s’estava duent a terme en aquell moment, cada professor/a i/o tutor que es troba a l’aula en aquell moment organitza i calma als seus alumnes per tal de poder sortir de les classes ordenadament en fila d’un.
2.- Observació
GRUP DE REFORÇ:
20a Sessió. Dimecres 28 de Maig (9h a 12h):
1.-Coordinació Equip Directiu:
Aquesta coordinació és una de les últimes que ens
queden per realitzar donat l’època del curs en la que ens trobem. Ens apropem a
final de curs, tot i que encara no s’han realitzat les avaluacions del 3er
Trimestre, des de l’equip educatiu i a partir del treball cooperatiu, es
comencen a plantejar els diversos casos de repetició de curs.
Per tant la coordinació d’avui la dediquen al
plantejament dels possibles alumnes repetidors i com informar a les famílies
dels alumnes a partir d’entrevistes.
A mitja coordinació d’equip Directiu, ha sonat l’alarma d’incendi, de manera que s’ha posat en marxa el Pla d’evacuació de l’escola.
Com funciona aquest pla?
Independentment de l’activitat que s’estava duent a terme en aquell moment, cada professor/a i/o tutor que es troba a l’aula en aquell moment organitza i calma als seus alumnes per tal de poder sortir de les classes ordenadament en fila d’un.
La jerarquia
que s’utilitza és la sortida dels més petits(P3) als més grans (4rt d’ESO). Els
mestres de suport, així com els vetlladors ajuden a evacuar les classes amb més
dificultats, en aquest cas, he ajudat als infants de P-3.
Tots s’organitzen en files al pati de l’escola i s’obren
les portes d’emergència que donen al carrer, per tal de poder sortir
ordenadament del recinte i ens dirigim a la plaça municipal més propera.Una
vegada s’ha realitzat l’evacuació amb un temps prudencial, es torna a l’escola
a seguir amb la dinàmica diària.
Posteriorment cada professional del centre
educatiu, realitzarà l’avaluació pertinent, la qual es posarà en comú a la
propera coordinació d’equip Directiu, per tal de valorar l’actuació.
21a Sessió. Dimarts 3 de Juny (9h a 12h):
1.- Observació i intervenció 2on Primària:
Endinsant-me en la proposta del pla d’actuació en la
intervenció psicopedagògica, en la primera part de la sessió d’avui em centro
en un dels casos que m’agradaria realitzar el seguiment un alumne de 2on de Primària
que ja he anat observant al llarg del Practicum I. (16 sessió de dimarts
19/5/2014).
A les dues primeres hores d’aula ordinària es
treballa a partir de la metodologia de padrins, on els alumnes de 6è de
Primària ensenyen i ajuden en l’aprenentatge de la lectoescriptura als alumnes
de 2on de Primària.
El cas que observo, i com ja anteriorment he
comentat en altres sessions, té un desenvolupament cognitiu inferior a l’etapa
educativa i comparteix escolarització amb una escola d’Educació Especial. El
material que utilitza per la lectura entre padrins és un llibre amb lletra
lligada de primer Cicle de Primària, on es treballa fonològicament les lletres
i síl·labes, així com paraules senzilles de lectura.
Tot
i que té moltes dificultats d’aprenentatge i realitza les tasques a partir del currículum
adaptat, el nen també realitza tasques i/o activitats com la resta de companys
d’aula però tenint en compte les seves limitacions cognitives, per exemple
dibuixos d’emocions (sorpresa, vergonya, etc.) que s’engloben dins del quadren
trimestral.
La segona meitat de la sessió és tercera observació
del grup de reforç, el principal grup de destinataris de la meva proposta
psicopedagògica. En aquesta sessió d’avui treballem la Seqüenciació de
paraules, on a partir de la manipulació de les lletres de l’abecedari,
material que ha dissenyat i elaborat la mestra del grup, els alumnes ordenen
les lletres alfabèticament i construeixen paraules.
L’activitat d’avui es divideix en dos. La primera d’elles
és la seqüenciació de paraules a partir d’una frase escrita a la pissarra, per
exemple:
Laguillaesmenjaunporquet.
Els alumnes han de separar per paraules la frase:
La guilla es menja un porquet
Una vegada que han realitzat la correcte separació,
la mestra i jo barregem les lletres de la frase, per tal que els alumnes tornin
a ordenar-la sense mirar a la pissarra i desenvolupant la memòria a curt
termini. I posteriorment l’escriuen en el seu quadern.
La segona activitat que es treballa però utilitzant
la fonologia, és a dir la mestra llegeix una paraula i els alumnes l’han de
construir segons els seus sons.
Els
principals errors que acostumen a fer els alumnes són:
-
No
distinció entre ja-ge-gi-jo-ju,
-
Confusió
de la “o” àtona amb la “u”,
-
Confusió
del imperfect (ava, aves, aveu...) amb la “b”
-
No
distinció dels plurals (ca-ques, ja-ges, ga-gues, ça-ces )
No hay comentarios:
Publicar un comentario