21a Sessió. GRUP DE REFORÇ (III)

21a Sessió. Dimarts 3 de Juny (9h a 12h):

1.- Observació i intervenció 2on Primària:

Endinsant-me en la proposta del pla d’actuació en la intervenció psicopedagògica, en la primera part de la sessió d’avui em centro en un dels casos que m’agradaria realitzar el seguiment un alumne de 2on de Primària que ja he anat observant al llarg del Practicum I. (16 sessió de dimarts 19/5/2014).

A les dues primeres hores d’aula ordinària es treballa a partir de la metodologia de padrins, on els alumnes de 6è de Primària ensenyen i ajuden en l’aprenentatge de la lectoescriptura als alumnes de 2on de Primària.

El cas que observo, i com ja anteriorment he comentat en altres sessions, té un desenvolupament cognitiu inferior a l’etapa educativa i comparteix escolarització amb una escola d’Educació Especial. El material que utilitza per la lectura entre padrins és un llibre amb lletra lligada de primer Cicle de Primària, on es treballa fonològicament les lletres i síl·labes, així com paraules senzilles de lectura.

Tot i que té moltes dificultats d’aprenentatge i realitza les tasques a partir del currículum adaptat, el nen també realitza tasques i/o activitats com la resta de companys d’aula però tenint en compte les seves limitacions cognitives, per exemple dibuixos d’emocions (sorpresa, vergonya, etc.) que s’engloben dins del quadren trimestral.

2.- Observació GRUP DE REFORÇ:

La segona meitat de la sessió és tercera observació del grup de reforç, el principal grup de destinataris de la meva proposta psicopedagògica. En aquesta sessió d’avui treballem la Seqüenciació de paraules, on a partir de la manipulació de les lletres de l’abecedari, material que ha dissenyat i elaborat la mestra del grup, els alumnes ordenen les lletres alfabèticament i construeixen paraules.

L’activitat d’avui es divideix en dos. La primera d’elles és la seqüenciació de paraules a partir d’una frase escrita a la pissarra, per exemple:

Laguillaesmenjaunporquet.

Els alumnes han de separar per paraules la frase:

La guilla es  menja un porquet

Una vegada que han realitzat la correcte separació, la mestra i jo barregem les lletres de la frase, per tal que els alumnes tornin a ordenar-la sense mirar a la pissarra i desenvolupant la memòria a curt termini. I posteriorment l’escriuen en el seu quadern.

La segona activitat que es treballa però utilitzant la fonologia, és a dir la mestra llegeix una paraula i els alumnes l’han de construir segons els seus sons.

Els principals errors que acostumen a fer els alumnes són:

-          No distinció entre ja-ge-gi-jo-ju,   

-          Confusió de la “o” àtona amb la “u”,  

-          Confusió del imperfect (ava, aves, aveu...) amb la “b”

-          No distinció dels plurals (ca-ques, ja-ges, ga-gues, ça-ces )

19a Sessió. GRUP DE REFORÇ (sessió individualitzada)

19a Sessió. Dimarts   27 de Maig (11h a 12h):

1.- Observació GRUP DE REFORÇ:

En el segon dia en el grup de reforç de Primària, em centro en un únic alumne, per tal de mantenir la identitat de l’alumne en l’anonimat a partir d’ara l’anomenaré Dani.

En aquesta sessió de reforç treballem l’àrea de matemàtiques a partir de fitxes on es combinen les sumes i les restes amb la lectura dels nombres i la seva escriptura correcte:

En Dani en concret és un noi que li encanten les matemàtiques, és un apassionat dels números i aquest tipus d’activitats de reforç el motiven per poder desenvolupar les seves habilitats i treballar la dislèxia.  

En aquests grups de reforç s’intenta treballar a part del repàs dels aprenentatges del cicle, la motivació dels alumnes per tal de poder corregir i donar resposta a les seves necessitats.

17a Sessió. GRUP DE REFORÇ

17a Sessió. Dimarts 20 de Maig (10h a 12h):

1.- Observació GRUP DE REFORÇ:

Avui és el meu primer dia en el grup de reforç de Primària, aquest grup d’alumnes es caracteritza per reforçar els coneixements i aprenentatges a partir del mètode Montessori, anteriorment comentat en la presentació amb la tutora del grup (15a Sessió).

Les sessions es realitzen cada dimarts desprès del pati amb  una durada d’una hora (11h a 12h) amb un grup de 8 alumnes de segon i tercer cicles d’Educació Primària (de 3er a 6è de Primària )

Les activitats que es duen a terme són de caire manipulatiu, per tal d’afavorir un millor aprenentatge. Avui es treballa la lectorescriptura i la comprensió lectora a partir de dues activitats.

La primera d’elles és la COMPOSICIÓ SINTÀCTICA, a partir d’una imatge els alumnes han de formar frases relacionades amb el que veuen. L’activitat consta d’una imatge, per exemple un mercat de verdures i fruites. Amb sis frases desglossades a partir de subjecte, verb i predicat (diferents colors: verd, taronja i blau respectivament), on l’objectiu és que l’alumne pugui composar frases sintàcticament a partir de la relació de significat, plural i/o singular, masculí/femení, etc.

L’activitat consta de 5 parts:

1.L’alumne relaciona i composa les frases autònomament a partir de la imatge i les diferents parts de les frases. 

2. La mestra de suport, corregeix individualment cada frase i l’ajuda a corregir els errors realitzats, d’aquesta manera també es treballa el VOCABULARI i l’ORTOGRAFIA.

3. Posteriorment l’alumne estudia les frases ja corregides i les tapa per poder escriure-les en un foli a partir de les correccions de la mestra.

4. L’alumne realitza l’autocorrecció de les frases escrites a partir de la comparació.

5. La mestra corregeix finalment les frases escrites.

Una segona activitat és la COMPRENSIÓ LECTORA a partir de fitxes amb breus textos i unes preguntes senzilles de comprensió del text. 

16a Sessió. Cas de 2n de primària

16a Sessió. Dilluns 19 de Maig (9h a 12.30h):

Des de la sessió anterior (15a sessió) fins a final de curs, les meves intervencions i observacions es centren en poder realitzar un aprenentatge més específic dels casos dels alumnes amb diagnòstic de DISLÈXIA. Per aquest motiu a partir d’ara, a més de les coordinacions que realitzava fins ara, afegiré  les sessions d’observació de casos amb dislèxia , tant les realitzades de manera individual, com a partir de l’assistència al grup de reforç de Primària.

1.- Observació i Intervenció 2n Primària:

A la sessió sisena sessió vaig tenir-ne el plaer de conèixer el cas d’un alumne que donades les seves dificultats té una escolarització compartida amb un centre d’educació especial. Aquest cas és un dels més afectats per dislèxia i trastorns associats que hi ha al centre educatiu.

Per tal de poder mantenir l’anonimat de l’alumne,  li he canviat el nom a ORIOL

Avui observo la classe de ciències. L’Oriol és conscient que ell no pot realitzar les mateixes activitats que els seus companys donades les seves dificultats d’aprenentatge, així doncs, per tal de poder treballar la mateixa àrea que els seus companys, ens disposem a treballar a partir d’un joc manipulatiu que consisteix en muntar la imatge central del cos humà i afegir-li les fitxes dels diversos detalls(ulls, mans, cames, peus).

Aquest joc ens serveix per treballar el coneixement de les parts del cos de manera autocorrectiva, donat que les peces solament encaixen en el seu lloc.

L’exercici el realitzem tres vegades:

La primera d’elles l’Oriol comença a muntar el puzzle de manera autònoma, sense cap ajuda. Cal dir que aquest exercici no és la primera vegada que el realitza, donat que estem a finals de curs i ja el té interioritzat d’altres vegades que ha jugat amb la vetlladora del centre educatiu.

Una segona vegada, el realitzem conjuntament per tal de donar-li un suport individualitzat i anar corregint els errors que pot tenir a l’hora de muntar el cos sencer. Els errors més comuns que té l’oriol són equivocar-se a l’hora de relacionar la dreta amb l’esquerra en col·locar les mans del puzzle.

I finalment una tercera vegada, on a partir de les explicacions i correccions anteriors, l’Oriol el torna a refer de manera individual, per tal de avaluar la seva capacitat i la memòria a curt termini.

15a. Sessió encaminant el Pla d'actuació en la intervenció psicopedagògica

15a. Sessió. Dijous 15 de Maig (9h a 13h):

1.- Reunió amb la tutora:

Ja estem a la recta final del PracticumI, de manera que avui m’he reunit amb la meva tutora (psicopedagoga) per plantejar-li una proposta del Pla d’actuació en la intervenció psicopedagògica que m’agradaria realitzar en el PracticumII. 

A partir dels aprenentatges obtinguts al llarg de les practiques en el centre educatiu i les característiques dels casos treballats, em plantejo la possibilitat d’enfocar el pla d’actuació psicopedagògic als alumnes amb DISLÈXIA. De manera que m’ha donat la possibilitat de poder realitzar observacions individualitzades dels casos més concrets i poder participar en el grup de reforç del Cicle Mitjà d’Educació Primària, destinat als alumnes amb dificultats d’aprenentatge que afecten principalment a les habilitats implicades en la lectura fluent de les paraules i en la seva escriptura.

Les classes del grup de reforç es realitzen cada DIMARTS de 11h a 12h.

2.- Aproximació al grup de reforç. DISLÈXIA:

Tal i com he acordat amb la meva tutora, em plantejo un pla d’actuació psicopedagògic a partir de l’observació del procés d’E-A dels alumnes diagnosticats amb dislèxia.

Per poder contextualitzar la metodologia d’aprenentatge que utilitzen des del centre educatiu per atendre les necessitats dels alumnes amb dislèxia, em reuneixo amb la tutora de 3r de Primària, que és una de les professores responsables del grup de reforç i una de les mestres amb més experiència a l’escola.

Com ja sabem, no es pot estandarditzar la resposta educativa dels alumnes amb dificultats, independentment que tinguin un mateix diagnòstic, per tant des de l’escola s’aposta per  treballar les dificultats dels alumnes  a partir d’una metodologia més autònoma, concretament seguint la metodologia del MÈTODE MONTESSORI

EL MÈTODE MONTESSORI es centra en les necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més important. 

La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure. 

Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.

Dins del mètode Montessori es crea una connexió directa entre:

EL NEN com el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.

Els alumnes tenen llibertat, la que poden  administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és treballar.

Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació i l’autocontrol. 

EL MESTRE com a guia,  la seva funció principal és observar el que necessita l’infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del mestre a l’aula és mínima. El mestre és qui ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És qui ha de posar a l’abast dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. 

I finalment, l’ENTORN com factor motivacional ha de ser agrabable amb ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants. Ha d’estar dissenyat de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.

Dins d’aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.  

Hi ha tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida pràctica, etc.

Us deixo l’enllaç d’un vídeo descriptiu del que és una escola Montessori: