20a Sessió Treball cooperatiu

20a Sessió. Dimecres 28 de Maig (9h a 12h):

1.-Coordinació Equip Directiu:

Aquesta coordinació és una de les últimes que ens queden per realitzar donat l’època del curs en la que ens trobem. Ens apropem a final de curs, tot i que encara no s’han realitzat les avaluacions del 3er Trimestre, des de l’equip educatiu i a partir del treball cooperatiu, es comencen a plantejar els diversos casos de repetició de curs.

Per tant la coordinació d’avui la dediquen al plantejament dels possibles alumnes repetidors i com informar a les famílies dels alumnes a partir d’entrevistes.

2.-Simulacre d’Incendi:
A mitja coordinació d’equip Directiu, ha sonat l’alarma d’incendi, de manera que s’ha posat en marxa el Pla d’evacuació de l’escola. 

Com funciona aquest pla?
Independentment de l’activitat que s’estava duent a terme en aquell moment, cada professor/a i/o tutor que es troba a l’aula en aquell moment organitza i calma als seus alumnes per tal de poder sortir de les classes ordenadament en fila d’un.

La jerarquia que s’utilitza és la sortida dels més petits(P3) als més grans (4rt d’ESO). Els mestres de suport, així com els vetlladors ajuden a evacuar les classes amb més dificultats, en aquest cas, he ajudat als infants de P-3.

Tots s’organitzen en files al pati de l’escola i s’obren les portes d’emergència que donen al carrer, per tal de poder sortir ordenadament del recinte i ens dirigim a la plaça municipal més propera.Una vegada s’ha realitzat l’evacuació amb un temps prudencial, es torna a l’escola a seguir amb la dinàmica diària. 

Posteriorment cada professional del centre educatiu, realitzarà l’avaluació pertinent, la qual es posarà en comú a la propera coordinació d’equip Directiu, per tal de valorar l’actuació.

18a Sessió cas UEC tancat!

18a Sessió. Dimecres 21 de Maig (9h a 12h):

1.- Coordinació Equip Directiu:

Com cada dimecres l’equip Directiu es reuneix per fer el traspàs de les respectives coordinacions amb les famílies i agents externs. Avui concretament es tracta el cas del jove que he anat realitzant el seguiment des de la 9è sessió, el cas de la UEC.

Després de les respectives coordinacions amb la família, entre l’equip Directiu i amb l’EAP, així com el referent i equip Directiu de la UEC, finalment es signe el pacte d’acord, on es reflecteix la decisió mútua entre escola-família per l’escolarització compartida del jove, és a dir s’acorden un dies determinats d’escolarització a l’escola ordinària i uns altres a la UEC.

16a Sessió. Possibles derivacions a l'EAP de cara al curs 2014-2015

2.- Coordinació amb l’EAP:

La segona part de la sessió d'avui és la coordinació amb l'EAP, que com cada quinze dies es reuneix amb la psicopedagoga del centre educatiu, per tal de realitzar el seguiment dels alumnes derivats.

Donat que ens trobem a final de curs, en la sessió d’avui amb l’EAP es comencen a tancar els informes de derivació dels alumnes amb seguiment del curs 2013-2014, però també es plantegen nous casos de derivació de cara al curs 2014-2015, donat que tot i que queden poques setmanes de curs, els diagnòstics com les dificultats d’aprenentatge no s’han de deixar de treballar.

A mode d’exemple us presento un possible cas de derivació, un alumne de 2n de primària que des de més petit se’l va derivar al CDIAP, on es va diagnosticar una taca negra al cervell que li dificultava en el seu desenvolupament motriu, però a partir de l’estimulació, evolutivament ha anat madurant. El diagnòstic fins ara s’ha dut a terme tant des de l’àmbit psiquiàtric i psicològic privat com públic coincidint amb un TDAH amb trastorns associat TGD.

Des de l’escola  s’obten els resultats obtinguts amb el comportament de l’alumne, donat que s’ha observat un canvi d’actitud i d’aprenentatges possitiu a partir del tractament que es dur a terme des de CSMIJ i la psicòloga externa, però tot i així té moltes dificultats d’aprenentatge. 

Donada la situació, es planteja poder derivar de cara al curs 2014-2015 el cas a l'EAP, per tal de pder realitzar un Dictamen i donar respota a les necessitats educatives de l'alumne.

14a Sessió. Transtorn de conducta alimentaria (TAC)

14a. Sessió. Dimecres 14 de Maig (9h a 11h):

1.- Coordinació Equip Directiu:

Avui a la coordinació setmanal s’ha tractat una problemàtica que encara que no és un tema d’aprenentatges, si que té a veure els seus efectes amb el procés d’E-A. Estem parlant d’un cas d’anorèxia nerviosa  i bulímia nerviosa, els quals són dos TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA (TAC)

Per poder contextualitzar el cas el podem trobar especificat a la sessió del dilluns 7 de d’Abril (9a sessió), fent cinc cèntims del cas és una jove de 2n d’ESO es va  incorporar al centre educatiu donada la problemàtica que patia a l’antiga escolar a causa de l’assetjament dels companys (bullying).

 

Tot i que la incorporació de la jove és recent, des de l’escola s’ha detectat la manca d’assistència de la jove des de fa dues setmanes, assisteix puntualment a classe, no manté relacions amb els iguals i tant física com a nivell d’aprenentatges està desmillorada. A partir de L’ALARMA es realitza una entrevista amb la psicopedagoga del centre educatiu per tal de assembentar-se directament de la problemàtica. La jove en un principi no assumeix cap tipus de problemàtica, però a partir d’una segona entrevista amb la família de l’alumne s’arriba a la conclusió que la jove està patint diverses conseqüències, arrel de l’assetjament patit a l’antiga escola.

Des de l’escola es posa en marxa un pla d’intervenció, on es destina a la jove a l’EAP i s’aconsella a la família poder realitzar un seguiment des del CSMIJ, per tal que des de l’àmbit de salut es pugui donar resposta a la problemàtica

Aquest és un exemple de les conseqüències que pot tenir l’assetjament escolar, tot i que moltes vegades es passa per alt aquest tipus de problemàtica és importantíssim poder detectar-la ràpidament en els primers símptomes i realitzar un pla de prevenció i intervenció eficaç des de les escoles conjuntament a partir del treball en xarxa amb les famílies i els agents externs especialitzats.

 

12a Sessió. Sindrome Tourette

12a. Sessió. Dimecres 7 de Maig (9h a 12h):

1.- Reunió Equip Directiu:

A la coordinació d'equip Directiu d'avui ens trobem amb un nou cas, una jove diagnosticada amb Sindrome de Tourette. És un transtorn congènit produït per tics motors i/o vocals crònics. Encara que es manifesta uns anys més tard, és a dir a partir dels 5 i/o 7 anys i sol agravar-se al inici de l'adolescència (10-12anys) i disminuexi a l'etapa adulta, però no desapareix completament.

Tot i que és un transtorn produït per tics motors o vocals crònics, durant la infància poden tenir dificultats d'aprenentatge a conseqüència dels tics i altres transtorns associats com són: Transtorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) i TDAH.

Us deixo un fragment de la pel·lícula " Front the class", un jove amb Sindrome Tourette a l'escola. Penso que  amb el fragment ens pot donar una lliçó d'humiltat i consideració.

11a Sessió. No acceptació per part de les famílies

11a. Sessió. Dilluns 5 de Maig (9h a 13.30h):

1.- Coordinació amb l'EAP i agent extern (psicòloga):

Avui tractarem dos casos amb diferent diagnòstic però que coincideixen en la no accpetació per part de les famílies respecte a les dificultats d'aprenentatge, discapacitat o transtorn dels seus fills/es.

- Cas 1: Un alumne de 3r d'ESO que com altres casos, a conseqüència de la separació dels pares s'han detectat canvis en el seu comportament i en el procés d'E-A.

A partir de la situació familiar, a l'alumne se'l deriva al CSMIJ i a l'EAP, on es diagnostica: Transtorn General de Desenvolupament (TGD) amb aspectes relacionats amb el Sindrome d'Asperger. Aquests dos transtorns ja els he anat comentat en altres entrades al blog (4a Sessió). 

Aquest diagnòstic ja es sospitava per part de la psicopedagoga del centre educatiu, donat que des de fa 4 anys es va recomanar tant a la família com el jove poder assistir a sessions grupals al CSMIJ per poder donar resposta a les necessitats del jove, però per part de la mare del jove no hi ha una acceptació de la realitat.  

Així doncs que tot i que la mare no accepta la situació  des del curs passat a través del treball en xarxa amb l'EAP, donades les dificultats de l'alumne es convenç a la mare poder dur a terme un compromís per poder fer reforç escolar.

Des de l'escola com l'EAP es cerca la possibilitat de derivar el cas a Serveis Socials, donat que tot i que moltes famílies viuen en la mateixa situació de separació, les característiques del cas, és a dir, el diagnòstic poden dificultar el desenvolupament normalitzat de l'alumne. Per tant es planteja la derivació a Serveis Socials, per tal de poder acreditar a l'alumne de 3r d'ESO amb un Certificat d'Atenció a la Diversitat (CAD). Però novament la mare del jove està en contra de la mesura que es vol seguir amb el seu fill, donat que no veu clara la distinció/ estigmació que pot caure el seu fill en un futur.

2.- Reunió amb una família:

- Cas2: Al llarg de les pràctiques he anat comentat el cas d'un jove (9a sessió) que per la seva conducta i expedient, des de l'escola es cerca una alternativa educativa per tal que l'alumne pugui seguir amb el seu procés d'E-A, però a partir d'una altre metodologia, és a dir la UEC. 

Aprofinant la visita de l'EAP, s'ha citat a la mare del jove, per tal de poder consensuar definitivament el camí educatiu del seu fill. La reunió s'ha allargat més de l'hora prevista, donat que la mare, tot i que han realitzat infinites reunions per presentar alternatives educatives, no veu clara la decisió de l'escola. És a dir, per part de la família hi ha una negació a la continuïtat de l'escolarització del seu fill en aquest centre educatiu, no vol una Unitat d'Escolarització Compartida, ni cap de les possibles solucions que es donen des de l'escola. La família es mostra confosa amb la decisió del futur del seu fill.

Els dos casos d'avui, com en altres amb els que es treballa s'observa la inconformitat per part de la família amb el treball professional i el suport que es realitza al fill/a. Moltes vegades en la nostra futura professió ens podem trobar exemples com aquest:  

- Inconformitat amb les respostes educatives

- No acceptació del diagnòstic resultant.

- Negació a la col·laboració amb el treball en xarxa. 

Implicant, així diferents situacions:

- La sobreprotecció

- Aïllament social del jove.

- Abandonament del jove en el centre (canvi de centre educatiu)

 

 

10a. Sessió. Coordinació Equip Directiu i Observació P4

10a. Sessió. Dimecres 30 d'Abril (9h a 12h):

1.- Reunió amb l'Equip Directiu:
Com cada dimecres es reuneix l'equip educatiu, a la coordinació d'avui s'han tractat dos casos nous i el seguiment d'un altre cas que preocupa al centre educatiu:

-Cas 1: Una alumne de nova incorporació a 2n d'ESO a partir d'una derivació realitzada a partir de l'EAP del territori. Les causes d'aquest canvi de centre educatiu són conseqüència del fenòmen anomenat CiberBullying o Ciberassetjament. 

L'alumne a partir de la mediació i la derivació al CSMIJ es valora que la noia no pot seguir escolaritzada en el mateix centre educatiu, tot i que estem al tercer trimestre del curs. La resposta educativa que es valora més positiva per la qualitat de vida i educativa és el trasllat de centre educatiu. 

Des del nou centre educatiu, és a dir el Cor de Maria, es demanarà a l'antic centre educatiu el traspàs d'expedient i l'avaluació dels cursos anteriors de l'alumne, per tal de poder realitzar una incorporació al centre educatiu normalitzada. Des de l'equip directiu es planteja com poder afrontar el nou cas, donat que és la recta final del curs.

Us deixo un enllaç del trailer d'una pel·lícula molt interessant per poder tractar la temàtica del Bullying amb els joves: "Cobardes".

 

-Cas 2: Una altre alumne de nova incorporació a la ESO, en aquest cas tot i que la noia segueix amb normalitat la dinàmica d'aprenentatge, està pendent del traspàs d'informes psicopedagogics per part de l'EAP.

-Cas 3: A l'última coordinació amb l'EAP es comenta el cas d'un jove que segons les seves característiques i els diversos conflictes a l'escola es planteja la derivació a una UEC del territori, per tal de donar resposta  a les seves necessitats educatives. El cas es treballa des de l'escola, l'EAP i ara des de la Comissió de Garantia.

El cas està pendent del Protocol d'actuació de conflicte greu de l'alumnat.


2.- Observació i intervenció a P4:
La segona meitat del dia, la meva tutora em planteja portar a terme la dinàmica del grup flexible de P4, donat que ella es reuneix amb una família. Així que avui sóc l'educadora del grup!! 

Avui treballem el desenvolupament de la capacitat d'observació i el pensament lògic. A partir d'un joc de lògica on s'ha de seleccionar i ordenar els objectes segons una forma, altura i color. El joc es composa de 24 làmines amb 72 exercicis diferents d'algoritmes simples. Les làmines estan organitzades en 4 series de 6 làmines de dificultat progressiva. 

En un primer moment, els 10 infants del grup realitzen un primer exercici individualment, per tal d'observar la seva agilitat i desenvolupament. Simultaneament que els infants treballen, per poder dur a terme una observació més individualitzada i una avaluació més extricte, vaig cridant a la taula de la mestra un a un als alumnes.

La majoria dels infants tenen agilitat i destressa en realitzar l'activitat, però hi ha 3 infants que a mida que el grau de dificultat de les fitxes augmenten, la seriació els hi genera dificultat i necessiten el suport i ajut.

9a. Sessió. Coordinació EAP i CDIAP

9a. Sessió. Dilluns 7 d'Abril (9h a 12h):

1.- Coordinació EAP i CDIAP:

Com cada quinze dies la psicopedagoga es reuneix amb l'EAP per realitzar el seguiment dels casos de treball en xarxa i dels nous casos amb necessitats educatives especials. Però avui està convidat a la coordinació el referent del CDIAP del territori, per poder treballar el cas d'un alumne derivat ambdós serveis des de fa un any.

El cas que es presenta avui s'ha derivat a partir de la demanda de la tutora de l'alumne de P4. La tutora esmenta que és un infant que té dificultats per seguir el ritme de l'aula, tot i que ha millorat en les relacions entre iguals i està més receptiu, li manquen destreses. La tutora no sap si fer-lo repetir curs, tot i que està a Educació Infantil.

Des del CDIAP s'han realitzat proves de desenvolupament a partir de l'Escala Merril-Palmer. Els resultats obtinguts no són gaire alts i el diagnòstic és el següent: Alts transtorns de regulació (autoregulació i atenció), li cosa organitzar les idees  i com a conseqüència no sap com regular el diàleg.

Donat el diagnòstic i d'acord amb la psicopedagoga del centre educatiu es planteja al CDIAP poder realitzar altres proves com és l'Escala McCathy, per tal de poder descartar possibles transtorns i poder preparar el respectiu Dictamen per una possible Discapacitat Intel·lectual Lleugera. 

El CDIAP segueix el cas des de fa un any, però es cerquen possibles transtorns per poder derivar el cas a altres serveis com és el Centre de Salut Mental InfantoJuvenil (CSMIJ) per tal que l'infant pugui seguir amb un suport que doni respota a les seves necessitats cognitives.

2.- Coordinació EAP i UEC:

El segon cas que es treballa en aquesta coordinació és d'un alumne que donades les reiterades faltes de comportament i continus conflictes tant dins com fora de l'escola, es planteja poder derivar-lo a una Unitat d'escolarització Compartida (UEC) propera al barri on viu el jove. Però tant la família com el propi jove es neguen a canviar d'escola, tot i que no comparteixen la ideologia ni metodologia del centre educatiu.

Donada la situació de no acceptar les recomanacions ni decisions per part dels professionals de l'escola, la psicopedagoga decideix derivar-lo a l'EAP, per tal que la professional referent el conegui i realitzi un seguiment extern, per tal de cercar noves respostes a les necessitats del jove i de la família.

6a Sessió. Psicòloga externa i Observació a 2n de Primària

6a Sessió: Dimarts 25de Març (9h a 12.30h)

1.- Coordinació Gabinet Psicològic extern:

Avui ens coordinem amb un altre recurs extern, un gabinet psicològic on s'han derivat altres casos d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge, concretament dislèxia. Avui treballem el cas de dos germans amb mancances en la capacitat memorística, el perfil d'aquests dos alumnes és:

- Falta d'atenció i de concentració.
- Frustració, possible inici de problemes de conducta.

- Bloqueig a l'hora d'estudiar pels controls de les àrees d'aprenentatge.

- Baixa comprensió lectora.

Tot i plantejar possibles recursos per millorar i donar suport en el procés d'E-A dels alumnes derivats a recursos externs a l'escola. Sorgeixen conflictes amb les famílies, donat que moltes d'elles perden l'interès del suport, tot i que des del centre educatiu i del gabinet psicològic se'ls facilita recursos i ajudes de reeducació.

 2.-Observació a l'aula de 2n de Primària:

A la segona part del dia d'avui, realitzo l'observació d'un alumne de 2n de Primària que realitza escolarització compartida. La vetlladora l'acompanya els dilluns (15h a 17h) i dimarts (11h a 13h). 

Aquest alumnes té moltes dificultats d'aprenentatge, pel que fa al seu nivell cognitiu té un nivell de comprensió d'un alumne de P4. A partir de l'escolarització compartida comença a entendre les ordres i limitacions. Des de l'escola es realitza un treball individualitzat i adaptat a les capacitats de l'alumne. En aquesta sessió en concret, mentre els seus companys segueixen el ritme normalitzat a l'àrea de matemàtiques el nostre alumne realitza activitats relacionades amb els números (0 al 10). A partir del joc del domino infantil.

5a Sessió. Coordinació Equip Directiu i Observació P4

5a Sessió: Dimecres 19 de Març (9h a 12h)

1.- Reunió amb l'Equip directiu: 

Aquesta és la segona reunió amb l'equip directiu, com cada dimecres es reuneixen la Directora Pedagògica, el Subdirector i Coordinador de Pastoral, la Cap d'estudis d'Educació Infantil i Primària, la Cap d'estudis d'ESO i l'orientadora i psicopedagoga escolar. Es reuneixen setmanalment per tal de poder fer el seguiment i treballar conjuntament amb les situacions i dificultats que es van donant dia a dia a l'escola. En aquesta reunió s'ha fet el traspàs i la presa de decisions conjuntes de 2 casos nous amb Dictament, com també un conflicte entre dos joves de la ESO, es detecta una dificultat d'autogestió de conductes.

2.-Observació a l'aula de P-4:

Seguint amb l'observació del dimecres anterior dels 4 casos amb dificultats d'aprenentatge a Educació Infantil, observo la sessió de desdoblament de l'aula on el grup classe es divideix en dos grups per tal de poder treballar a partir de grups reduits.

L'activitat que l'educadora de suport realitza de manera individual és escriure el nom propi, una eina en el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura. Una vegada, els petits, ja han fet el primer pas amb el reconeixement del seu nom, poden començar a identificar el nom dels companys.

Una de les activitats que s'utilitza com a punt de partida es la cançó del "Bon dia"

També s'ofereix una activitat de suport a partir del reconeixement visual on el nen/a encercla el nom correcte que correspon a cada una de les fotografies dels seus companys.

4a sessió. Sindrome Asperger

 4a Sessió: Diluns 17 de Març (9h a 12.30h)

1.-Coordinació amb l'EAP:

Aquesta és la primera coordinació que puc assistir amb l'EAP, assisteixen la tutora de 2n de primària, la treballadora social de l'EAP i la psicopedagoga del centre educatiu, que es reuneixen quinzenalment, per tal de poder realitzar el seguiment d'aquells alumnes i families que estan derivades al servei. 

En aquesta sessió es realitza el seguiment d'un cas en concret, un alumne amb Sindrome Asperger i  Transtorn General del Desenvolupament (TGD). La treballadora social de l'EAP orienta i assessora a la psicopedagoga del centre educatiu sobre les possibles millores d'aprenentatge per donar resposta a les necessitat de l'alumne amb Sindrome Asperger i  (TGD). 

Algunes de les estratègies de millora són:

a) Suports visuals per conextualitzar l'àrea a treballar (llistats, pictogrames, horaris, etc)

b) Evitar canvis inespertas.
c)  Pautes sencilles i clares.
d) Descomposició de les tasques en pasos més petits i seqüenciats.
e) Prioritzar objectius relacionats amb la interacció social (competències comunicatives i comportamentals).
f) Treballar a partir de temes d'interès de l'alumnes per motivar el seu aprenentatge.
g) Substituir els càstigs i les crítiques per reforç positiu

 2.-Observació del cas:

Desprès de la coordinació amb l'EAP, la psicopedagoga em planteja la situació familiar de l'alumne per tal de poder tenir més informació a l'observació.

Context familiar: la família es composa per el pare, la mare, tres fills i l'àvia materna. Viuen a una casa molt gran amb molts animals. Els tres nenes estan derivats a reeducació, però no assisteixen. La mare és adoptada i li manquen moltes habilitats de cura i criança dels seus fills.

Tot  i que des de l'escola s'ha intentat derivar a la família a Serveis Socials, la mare no acceptar la proposta, per tant des del centr educatiu s'assessora a la mare sobre els hàbits d'higiene i criança, però no la família no ho acaba d'entendre. 

En el moment de realitzar l'observació de l'alumne són evidents algunes de les característiques del Sindrome Asperger:

 - Dificultat per portar el ritme de l'aula, tant en aprenentatges com en converses.

- S'altera facilment.

- Fixació per un tema o objecte. Té una llibreta personalitzada per ell mateix, on dibuixa i s'expressa. Té obsessió per les màquines i avions. 

- Les seves relacions socials són nul·les, té dificultats per relacionar-se amb el grup d'iguals, és molt solitari i imaginatiu. És a dir, es crea el seu propi món sense deixar que la resta pugui participar.