Hem trobo a la recta final de
l'assignatura: Practicum I, tot i que encara realitzaré alguna sessió
pràctica en aquest mes de Juny. Toca fer una valoració de les pràctiques
realitzades al llarg d'aquests mesos.
Des del primer contacte amb l'escola Cord de Maria de Mataró fins a l'últim dia, he pogut aprendre i observar les diferents tasques que realitza el psicopedagog/a en el centre educatiu.
La figura psicopedagògica és una referent educativa
tant pels alumnes des de Primer Cicle d’Educació Infantil(P3) fins a Segon
Cicle d’Educació Secundària Obligatòria (4rt d’ESO). Una professional educativa
que tot i no està present a les aules, assumeix tasques de tutoria,
assessorament i orientació tants pels alumnes, professorat i famílies. És el
vincle entre tots els agents que intervenen en el procés d’Ensenyament-Aprenentatge
de l’escola.
Aquesta primera experiència, m’ha ajudat a comprendre
la complexitat de la tasca psicopedagògica. He pogut viure l’experiència
d’estar present en les coordinacions amb l’equip Directiu, l’EAP, agents
externs(psicòlogues, logopedes, psicopedagogues), així com en la
intervenció directa de seguiment i avaluació de les competències bàsiques del
segon cicle d’Educació Infantil. I finalment, poder observar les
estratègies i metodologia educativa amb la que es treballa per donar resposta a
les necessitats dels alumnes amb dificultats educatives.
Per altre banda, tot i elogiar la tasca
psicopedagògica del centres educatiu, he trobat algunes limitacions o
mancances.
La primera d’elles és que tot i haver-hi un equip
psicopedagògic (SOP), hi ha una única figura psicopedagògica, la meva tutora
externa. Aquest fet dificulta poder atendre de manera regular tots els casos
derivats al SOP. Des de la meva opinió,
crec que per una major eficàcia i funcionalitat del Servei d’Orientació
Psicopedagògic, hauria d’existir un referent psicopedagògic per l’Educació
Infantil i Primària i un altre referent per l’Educació Secundària Obligatòria.
La pròpia psicopedagoga hem va comentar en el seu
moment, que anteriorment eren dos figures psicopedagògiques que es
complementaven, però donada la situació social i econòmica que malauradament
estem vivim, s’ha tingut que adaptar a una única professional.
Un altre aspecte negatiu és el fet que la psicopedagoga
que tot i tenir-ne un horari establert per cada trimestre, el seu rol
professional dificulta poder seguir-lo, de manera que ha d’anar adaptat el
seu horari i tasques a les necessitats i demandes del moment. He observat
que la gran majoria d’hores lectives les dedica a la coordinació amb les
famílies, agents externs i tutors/es de cada cicle. Dificultant així poder dur
a terme una observació i detecció detallada de les demandes educatives.
Tot i això cal dir que el SOP, segons els
professionals de l’escola i agents es valora molt positivament, la figura
psicopedagògica és clau en el funcionament de l’escola i en el procés d’E-A
dels alumnes escolaritzats. El fet de poder-ne comptar amb una figura
psicopedagògica possibilita poder donar resposta a les necessitats dels alumnes
i treballar en xarxa amb entitats, projectes municipals i serveis del territori.
Per finalitzar i a mode de conclusió del Practicum
I, el fet de poder observar directament el funcionament d’un centre educatiu i
concretament les tasques i funcions de la figura psicopedagògica en l’àmbit
educatiu, m’ha ajudat a poder contrastar i interioritzar molt millor tots
els aprenentatges teòrics estudiants i treballats al llarg de la llicenciatura,
i em motiva per continuar treballant i aprenent de cara al Practicum II amb la
proposta d’actuació en la intervenció psicopedagògica: la detecció i estratègies
d’aprenentatge dels alumnes trets dislèxic o dislèxia diagnòstica amb trastorns
associats a l’Educació Primària. Una de les dificultats educatives que
pateix un gran nombre d’alumnes d’aquesta escola.
Finalment, agraeixo el suport, seguiment i
tutorització que he tingut per part de la psicopedagoga del centre educatiu,
així com de tots els professionals amb els que he pogut compartir aquesta
primera experiència.