miércoles, 4 de junio de 2014

Conclusions Practicum I

Hem trobo a la recta final de l'assignatura: Practicum I, tot i que encara realitzaré alguna sessió pràctica en aquest mes de Juny. Toca fer una valoració de les pràctiques realitzades al llarg d'aquests mesos.

Des del primer contacte amb l'escola Cord de Maria de Mataró fins a l'últim dia, he pogut aprendre i observar les diferents tasques que realitza el psicopedagog/a en el centre educatiu. 
La figura psicopedagògica és una referent educativa tant pels alumnes des de Primer Cicle d’Educació Infantil(P3) fins a Segon Cicle d’Educació Secundària Obligatòria (4rt d’ESO). Una professional educativa que tot i no està present a les aules, assumeix tasques de tutoria, assessorament i orientació tants pels alumnes, professorat i famílies. És el vincle entre tots els agents que intervenen en el procés d’Ensenyament-Aprenentatge de l’escola.

Aquesta primera experiència, m’ha ajudat a comprendre la complexitat de la tasca psicopedagògica. He pogut viure l’experiència d’estar present en les coordinacions amb l’equip Directiu, l’EAP, agents externs(psicòlogues, logopedes, psicopedagogues), així com en la intervenció directa de seguiment i avaluació de les competències bàsiques del segon cicle d’Educació Infantil. I finalment, poder observar les estratègies i metodologia educativa amb la que es treballa per donar resposta a les necessitats dels alumnes amb dificultats educatives

Per altre banda, tot i elogiar la tasca psicopedagògica del centres educatiu, he trobat algunes limitacions o mancances. 
La primera d’elles és que tot i haver-hi un equip psicopedagògic (SOP), hi ha una única figura psicopedagògica, la meva tutora externa. Aquest fet dificulta poder atendre de manera regular tots els casos derivats al SOP.  Des de la meva opinió, crec que per una major eficàcia i funcionalitat del Servei d’Orientació Psicopedagògic, hauria d’existir un  referent psicopedagògic per l’Educació Infantil i Primària i un altre referent per l’Educació Secundària Obligatòria.
La pròpia psicopedagoga hem va comentar en el seu moment, que anteriorment eren dos figures psicopedagògiques que es complementaven, però donada la situació social i econòmica que malauradament estem vivim, s’ha tingut que adaptar a una única professional. 

Un altre aspecte negatiu és el fet que la psicopedagoga que tot i tenir-ne un horari establert per cada trimestre, el seu rol professional dificulta poder seguir-lo, de manera que ha d’anar adaptat el seu horari i tasques a les necessitats i demandes del moment. He observat que la gran majoria d’hores lectives les dedica a la coordinació amb les famílies, agents externs i tutors/es de cada cicle. Dificultant així poder dur a terme una observació i detecció detallada de les demandes educatives. 

Tot i això cal dir que el SOP, segons els professionals de l’escola i agents es valora molt positivament, la figura psicopedagògica és clau en el funcionament de l’escola i en el procés d’E-A dels alumnes escolaritzats. El fet de poder-ne comptar amb una figura psicopedagògica possibilita poder donar resposta a les necessitats dels alumnes i treballar en xarxa amb entitats, projectes municipals i serveis del territori.

Per finalitzar i a mode de conclusió del Practicum I, el fet de poder observar directament el funcionament d’un centre educatiu i concretament les tasques i funcions de la figura psicopedagògica en l’àmbit educatiu, m’ha ajudat a poder contrastar i interioritzar molt millor tots els aprenentatges teòrics estudiants i treballats al llarg de la llicenciatura, i em motiva per continuar treballant i aprenent de cara al Practicum II amb la proposta d’actuació en la intervenció psicopedagògica: la detecció i estratègies d’aprenentatge dels alumnes trets dislèxic o dislèxia diagnòstica amb trastorns associats a l’Educació Primària. Una de les dificultats educatives que pateix un gran nombre d’alumnes d’aquesta escola.

Finalment, agraeixo el suport, seguiment i tutorització que he tingut per part de la psicopedagoga del centre educatiu, així com de tots els professionals amb els que he pogut compartir aquesta primera experiència.



21a Sessió. GRUP DE REFORÇ (III)


21a Sessió. Dimarts 3 de Juny (9h a 12h):

1.- Observació i intervenció 2on Primària:
Endinsant-me en la proposta del pla d’actuació en la intervenció psicopedagògica, en la primera part de la sessió d’avui em centro en un dels casos que m’agradaria realitzar el seguiment un alumne de 2on de Primària que ja he anat observant al llarg del Practicum I. (16 sessió de dimarts 19/5/2014).


A les dues primeres hores d’aula ordinària es treballa a partir de la metodologia de padrins, on els alumnes de 6è de Primària ensenyen i ajuden en l’aprenentatge de la lectoescriptura als alumnes de 2on de Primària.


El cas que observo, i com ja anteriorment he comentat en altres sessions, té un desenvolupament cognitiu inferior a l’etapa educativa i comparteix escolarització amb una escola d’Educació Especial. El material que utilitza per la lectura entre padrins és un llibre amb lletra lligada de primer Cicle de Primària, on es treballa fonològicament les lletres i síl·labes, així com paraules senzilles de lectura.


Tot i que té moltes dificultats d’aprenentatge i realitza les tasques a partir del currículum adaptat, el nen també realitza tasques i/o activitats com la resta de companys d’aula però tenint en compte les seves limitacions cognitives, per exemple dibuixos d’emocions (sorpresa, vergonya, etc.) que s’engloben dins del quadren trimestral.

2.- Observació GRUP DE REFORÇ:
La segona meitat de la sessió és tercera observació del grup de reforç, el principal grup de destinataris de la meva proposta psicopedagògica. En aquesta sessió d’avui treballem la Seqüenciació de paraules, on a partir de la manipulació de les lletres de l’abecedari, material que ha dissenyat i elaborat la mestra del grup, els alumnes ordenen les lletres alfabèticament i construeixen paraules.

L’activitat d’avui es divideix en dos. La primera d’elles és la seqüenciació de paraules a partir d’una frase escrita a la pissarra, per exemple:
Laguillaesmenjaunporquet.


Els alumnes han de separar per paraules la frase:
La guilla es  menja un porquet

Una vegada que han realitzat la correcte separació, la mestra i jo barregem les lletres de la frase, per tal que els alumnes tornin a ordenar-la sense mirar a la pissarra i desenvolupant la memòria a curt termini. I posteriorment l’escriuen en el seu quadern.

La segona activitat que es treballa però utilitzant la fonologia, és a dir la mestra llegeix una paraula i els alumnes l’han de construir segons els seus sons.
Els principals errors que acostumen a fer els alumnes són:

-          No distinció entre ja-ge-gi-jo-ju,   

-          Confusió de la “o” àtona amb la “u”,  

-          Confusió del imperfect (ava, aves, aveu...) amb la “b”

-          No distinció dels plurals (ca-ques, ja-ges, ga-gues, ça-ces )